Tarragona

Una investigadora de Tarragona, entre les 12 promeses de la química mundial

Mònica Pérez-Temprano: "A Espanya, ser jove i fer ciència, sent dona, és dur"

Actualitzat

Mònica Pérez-Temprano, amb només 35 anys és investigadora principal l'Institut Català d'Investigacions Químiques de Tarragona, l'ICIQ. La Mònica parla de la seva feina amb passió, del treball amb perseverança i del lideratge d'un grup d'investigadors.

Acaba de tornar de Boston, on l'han premiat amb els Talented 12, una selecció de les 12 estrelles emergents de la química mundial. Hi havia pocs investigadors europeus preseleccionats i la Mònica s'ha convertit en la primera espanyola a aconseguir-ho

"És un reconeixement col·lectiu no només a mi. És, per descomptat, al grup que són els que estan fent la ciència i ho estat fent molt bé. Fer ciència a Espanya és dur. Ser jove fent ciència a Espanya, sent dona, és dur."

L'equip de la Mònica fa química fonamental i estudien el que els altres descarten: els errors en les reaccions químiques.

"Estudiar perquè una reacció no funciona. Per intentar solucionar el problema però també per descobrir noves reactivitats."

Va néixer a Valladolid i després de treballar als Estats Units va aprofitar l'oportunitat de treballar a l'ICIQ per poder tornar. Reclama una oportunitat per a tots els científics formats aquí i obligats a marxar.

"Vaig rebre finançament nacional i volia intentar tornar una mica del que havien invertit en mi perquè la meva generació és la que se suposa que som els cervells fugats. "

"He conegut un munt de científics brillants que no poden tornar perquè el sistema no els accepta i, al final, se'ls queden altres països."

És una màquina d'idees, defensora de mimar els investigadors i d'humanitzar la ciència.

"M'agrada fer la ciència d'una altra manera. He tingut la sort que m'he trobat amb persones d'una gran humanitat que s'han preocupat no només de la meva educació sinó que també m'han demostrat que es pot fer d'alt nivell sense perdre la humanitat."

Mònica Pérez-Temprano, amb l'equip d'investigadors de l'ICIQ

De fet, per a la Mònica, la cohesió del grup ha estat primordial en la seva manera de treballar.

"Ens ho passem bé, tenim molt bon ambient. Per mi era molt important crear un grup on qualsevol cosa bona que li passés a una persona fos bona per a la resta. Això era fonamental, ho he aconseguit i estic molt orgullosa no de mi sinó d'ells que ho han portar a terme."

Espera que el premi els doni visibilitat i els doni el que falta a la majoria de científics: finançament.

"Si alguna indústria està disposada a escoltar-nos a dir què esteu fent a veure si ens pot interessar. Simplement que s'asseguin amb nosaltres i parlem..."

 

ARXIVAT A:
CiènciaDones i ciència
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut