Una exposició il·lustra les aliances matrimonials reials a l'edat mitjana

El tresor d'Isabel de Portugal o l'únic retrat que es conserva del rei Jaume I són algunes de les 225 peces que s'exhibeixen al Museu d'Història de Catalunya en l'exposició "Princeses de terres llunyanes", que il·lustra les aliances matrimonials de la reialesa a l'edat mitjana. Organitzada pel museu barceloní i el Museu Nacional d'Hongria, la mostra il·lustra la "poc coneguda" relació d'Hongria i la Corona d'Aragó en l'època medieval. L'exposició estarà oberta al públic fins al 2 d'agost i posteriorment, de setembre a novembre, s'inaugurarà a Budapest amb algunes modificacions.
Una exposició il·lustra les aliances matrimonials reials a l'edat mitjana
Barcelona

Una exposició il·lustra les aliances matrimonials reials a l'edat mitjana

El tresor d'Isabel de Portugal o l'únic retrat que es conserva del rei Jaume I són algunes de les 225 peces que s'exhibeixen al Museu d'Història de Catalunya en l'exposició "Princeses de terres llunyanes", que il·lustra les aliances matrimonials de la reialesa a l'edat mitjana. Organitzada pel museu barceloní i el Museu Nacional d'Hongria, la mostra il·lustra la "poc coneguda" relació d'Hongria i la Corona d'Aragó en l'època medieval. L'exposició estarà oberta al públic fins al 2 d'agost i posteriorment, de setembre a novembre, s'inaugurarà a Budapest amb algunes modificacions.
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
A manera de preàmbul, la primera sala introdueix el visitant en els orígens de la cultura magiar, de com va deixar de ser un poble nòmada i es va convertir en sedentari. En aquest primer espai s'informa del primer contacte entre els dos pobles, les invasions de pobles nòmades magiars que van assolar Europa i que el 942 van travessar els comtats carolingis per arribar a les muralles de la ciutat andalusina de Lleida, on van ser derrotats per l'exèrcit musulmà.

"Princeses de terres llunyanes" explora les relacions de Catalunya i Hongria a través de les estratègies matrimonials entre les dinasties d'Aragó i l'hongaresa d'Arpad, que van donar lloc a quatre matrimonis reials entre el segle XII i els inicis del XVI.
Les protagonistes d'aquests enllaços polítics són quatre princeses que es convertirien en reines: Constança d'Aragó, Violant d'Hongria, Beatriu d'Aragó i Maria d'Habsburg.

Totes aquestes dones, explica el director del Museu d'Història de Catalunya, Agustí Alcoverro, afirmen el seu paper polític en les estructures de poder de les corts medievals i representen "quatre models diferents d'exercir la seva autoritat". Educades per casar-se -els enllaços es produïen quan tenien entre 16 i 19 anys-, aquestes princeses marxaven lluny de la família, a països amb una cultura molt diferent.

Entre les 225 peces exposades destaca el tresor d'Isabel de Portugal, provinent del Museu Machado de Castro de Coimbra; part del conjunt funerari de Constança d'Aragó, procedent de la catedral de Palerm; o una selecció de la biblioteca de la reina Beatriu i el seu germà Joan d'Aragó. Constança d'Aragó, filla d'Alfons el Cast i la reina Sança, es va casar amb Emeric d'Hongria cap al 1196, però quan el seu marit va morir, vuit anys després, els problemes de la cort la van portar a Àustria. No obstant això, la seva influència va ser més gran després, quan es va casar amb Frederic II de Sicília, de qui va fer a més de consellera. Tots dos van ser coronats emperadors del Sacre Imperi Romà Germànic.

Una generació després es van casar el rei catalanoaragonès Jaume I i Violant d'Hongria, neboda d'Emeric, que va acompanyar el Conqueridor en els seus viatges, va assistir a les negociacions del seu marit i va ser coronada reina de la València conquistada.
A més, els seus molts fills van ocupar llocs d'importància: Pere el Gran va ser rei d'Aragó; Jaume II, rei de Mallorca; Sanç, arquebisbe de Toledo; Violant, dona d'Alfons X el Savi; Elisabet, dona de Felip, futur rei de França. Beatriu d'Aragó, casada amb Maties d'Hongria, va exercir un paper de reina mecenes coincidint amb l'arribada al país magiar dels costums cortesans renaixentistes que el seguici de la reina havia portat des de Nàpols.

El recorregut per les "princeses medievals" conclou amb Maria d'Habsburg, germana de Carles V, que per les aliances impulsades pels reis catòlics va ser reina d'Hongria després del seu casament amb Lluís dels Jagellons, que va morir en la batalla de Mohács el 1526, data que marca el final del regne hongarès amb l'ocupació otomana.

VÍDEOS RELACIONATS