Una exposició al CCCB rememora la catàstrofe nuclear de Txernòbil

Vint anys després de l'accident de Txernòbil, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) acull una exposició en la qual s'enfronta l'espectador amb les causes i les conseqüències de la més gran catàstrofe industrial de la història de la humanitat. Fotografies, seqüències d'arxius de les televisions estatals russes, objectes com medalles, uniformes dels treballadors de la central nuclear, retalls de premsa i fins i tot protocols secrets del Politburó conformen "Hi havia una vegada Txernòbil", una mostra colpidora que vol ser també un "homenatge" a totes les víctimes del succés.
Una exposició al CCCB rememora la catàstrofe nuclear de Txernòbil
Barcelona

Una exposició al CCCB rememora la catàstrofe nuclear de Txernòbil

Vint anys després de l'accident de Txernòbil, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) acull una exposició en la qual s'enfronta l'espectador amb les causes i les conseqüències de la més gran catàstrofe industrial de la història de la humanitat. Fotografies, seqüències d'arxius de les televisions estatals russes, objectes com medalles, uniformes dels treballadors de la central nuclear, retalls de premsa i fins i tot protocols secrets del Politburó conformen "Hi havia una vegada Txernòbil", una mostra colpidora que vol ser també un "homenatge" a totes les víctimes del succés.
L' exposició ha estat ubicada en un espai en el qual destaca una escenografia metàl·lica, sense concessions, per pretendre explicar al públic què va passar a Txernòbil (Ucraïna), a les 01.23 hores de la matinada del dia 26 d'abril de 1986. Tal com ha explicat la comissària de l'exposició, la periodista francesa d'origen rus Galia Ackerman, que fa vuit anys que investiga la tragèdia, es tracta d'intentar que "s'aprenguin les lliçons del passat".

L'exposició del CCCB, feta en coproducció amb Bancaixa, formula també altres qüestions sobre com va gestionar el règim comunista soviètic la "liquidació" de l'accident de Txernòbil, com va denominar oficialment la catàstrofe, o per què va caldre evacuar 600 localitats i reallotjar 350.000 persones.

La mostra s'endinsa així mateix en els problemes de salut i les perspectives a llarg termini per a les poblacions d'Ucraïna, Bielorússia o Rússia, i dóna a conèixer què els passa a algunes persones, als animals i a les plantes de les zones evacuades.

A més ressalta, especialment, la feina d'unes 700.000 persones, denominades "liquidadors", que en els primers set mesos després de l'explosió del reactor de Txernòbil van participar en diferents tasques relacionades amb la destrucció de la central. Tenien de mitjana 33 anys i exercien de pilots, conductors, miners, obrers de la construcció, electricistes, químics, metges o enginyers. Segons s'adverteix en l'exposició, "van arriscar les seves vides, per salvar Europa de la pitjor catàstrofe i construir el catau per a la bèstia nuclear: el sarcòfag".

Tots els interrogants de caràcter filosòfic que es plantegen en aquesta exposició, que no deixa indemne, es reforcen amb obres artístiques de grans fotògrafs occidentals com Guillaume Herbaut o Robert Polidori o dels pintors Maria Primatchenko, natural d'Ucraïna, i dels russos Edward Stenjberb, Igor Makarevich i Maxime Kantor.

L'exposició s'estarà al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona fins al 8 d'octubre del 2006, per viatjar després a la Universitat d'Alcalá de Henares (Madrid), on es podrà visitar entre el 28 de novembre del 2006 i el 28 de gener del 2007.