Una eurodiputada socialista demana l'alliberament dels "presos polítics" catalans

La vicepresidenta del grup parlamentari socialista a l'Eurocambra, Tanja Fajon, lamenta la manca de diàleg de Rajoy
Una eurodiputada socialista demana l'alliberament dels "presos polítics" catalans

Una eurodiputada socialista demana l'alliberament dels "presos polítics" catalans

La vicepresidenta del grup parlamentari socialista a l'Eurocambra, Tanja Fajon, lamenta la manca de diàleg de Rajoy
Tanja Fajon, vicepresidenta del grup socialista al Parlament Europeu

Tanja Fajon, vicepresidenta del grup socialista al Parlament Europeu

La vicepresidenta del grup parlamentari socialista a l'Eurocambra lamenta l'actitud del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i reclama l'alliberament del "presos polítics" catalans.

Així de contundent s'ha pronunciat l'eslovena Tanja Fajon en una entrevista a l'Agència Catalana de Notícies (ACN). Fajon, que retreu a Rajoy la manca de diàleg aquests darrers anys, diu que "la repressió i les detencions no són una actitud democràtica" i que és difícil assumir que a la UE estiguin empresonats els "membres d'un govern que ha intentat de manera pacífica expressar la seva voluntat".

"Molts passos han portat a la decisió dels catalans avui. La repressió i les detencions de polítics no són de cap manera una actitud democràtica", "La meva visió personal és que a Eslovènia sempre debatíem primer que tota nació té el dret a l'autodeterminació i ningú pot negar aquest dret."

Un afer europeu

Fajon, que segueix "amb gran preocupació" el que està passant a Catalunya, considera que la qüestió catalana és un "afer europeu":

"Per mi, la crisi de Catalunya és un tema europeu, ja no és una qüestió espanyola. També pel fet que es tracta del respecte de drets humans fonamentals."

La socialista eslovena ha volgut deixar clar que no posa en dubte la Constitució ni les lleis espanyoles, però defensa que tothom pugui tenir dret a l'autodeterminació. I espera que la UE s'hi involucri:

"Espero que les dues parts s'involucrin en un diàleg i també que les institucions europees hi donin suport a través d'una mediació o algun altre tipus d'acció."

Sobre el referèndum de l'1-O

"No qüestiono que el referèndum no era legal però a Eslovènia hi va haver un cert desenvolupament durant els anys que va portar-nos a la situació en què es necessitava una decisió política: preguntar a la gent si volia o no la independència."

"Va ser una decisió molt difícil i coratjosa i és aquí on hi veig alguns paral·lelismes quan el govern català va decidir fer el referèndum".

Per ella, l'opció d'un referèndum pactat és "la millor opció" i es mostra prudent sobre si Eslovènia podria ser un dels primers països a reconèixer la independència de Catalunya. "Crec que és prematur", diu.


 

TEMES:
Procés català Referèndum 1-O