Indira Sinanovic defensa el seu dret de vestir-se amb nicab (Reuters)
Indira Sinanovic defensa el seu dret de vestir-se amb nicab (Reuters)
Sarajevo

Una dona amb nicab es presenta en unes eleccions a Bòsnia desafiant els prejudicis del seu país

Indira Siranovic es postula per a un càrrec públic en un país profundament dividit entre serbis, croats i musulmans

RedaccióActualitzat

Vestida amb nicab, amb els cabells i la cara coberts, deixant destapats només els ulls. Així fa campanya aquesta candidata a les eleccions locals de Bòsnia. La musulmana bosniana Indira Sinanovic és la primera dona que amb aquesta vestimenta es postula per a un càrrec públic i posa a prova els prejudicis generalitzats al seu país.

Bòsnia té una de les poblacions musulmanes més grans d'Europa, però els vestits com el nicab i el burca s'associen a un islam fonamentalista. Tot plegat coincideix, a més, amb l'opinió de diversos polítics occidentals que estan demanant la prohibició del vel islàmic.

Sinanovic, de 37 anys, es presenta per al consell de la seva ciutat natal de Zavidovici, a Bòsnia Central. Aquest país balcànic té una legislació que castiga l'ús en llocs públics del nicab i del burca. Però la candidata musulmana, mare de dos fills, defensa el seu dret a vestir-se d'aquesta manera. És periodista i treballa a la televisió de la ciutat de Zenica. "M'agradaria dedicar-me especialment a les persones que viuen en la pobresa. Voldria ser la seva veu en el consell municipal i impulsar projectes per millorar la seva condició social", diu la candidata.
 

 

La nombrosa població musulmana a Bòsnia i Hercegovina prové del llegat de la seva llarga història com a part de l'imperi otomà. Però hi ha moltes crítiques contra les persones que es vesteixen amb nicab o burca. Indira Sinanovic no n'és una excepció. Afirma que pel carrer li han arribat a dir "ninja", "terrorista" o que se'n vagi a l'Afganistan o Síria.

L'islam ha estat tradicionalment molt liberal en la multiètnica Bòsnia, que durant gairebé 50 anys va ser part de l'antiga Iugoslàvia, però les actituds han canviat després dels tres anys de guerra, quan els catòlics croats i serbis cristians ortodoxos van lluitar en un conflicte que va costar 100.000 vides. Hi ha molta pobresa i el país està profundament dividit entre serbis, croats i musulmans bosnians.

Anar al contingut