La peça d'ambre amb l'esquelet a dins (Ming Bai, Acadèmia Xinesa de Ciències)
La peça d'ambre amb l'esquelet a dins (Ming Bai, Acadèmia Xinesa de Ciències)

Una cria de serp de fa vora cent milions d'anys dona noves claus sobre aquests rèptils

Es va trobar empresonada en ambre a l'actual Birmània

Xavier DuranActualitzat

Una bonica peça groga i translúcida amb un regal a dins: el fòssil més antic d'una cria de serp. Això és el que van trobar a Birmània uns científics que ara descriuen el seu descobriment a la revista Science Advances.

L'ambre, resina fossilitzada, empresona sovint al seu interior restes biològiques del moment en què es va solidificar. Això les preserva en bon estat durant milions d'anys i ofereix una finestra única a entorns antics. En aquest cas, els científics van descobrir dues serps del cretaci i, concretament, de fa 98,8 milions d'anys. Els fòssils van ser trobats a l'actual Birmània.

Un equip internacional encapçalat per Lida Xing, de la Universitat de Geociències de la Xina, i Michael W. Caldwell, de la Universitat d'Alberta, al Canadà, ha descrit ara els fòssils. La cria, gairebé acabada de néixer, pertany a una espècie desconeguda fins ara a la qual s'ha donat el nom de Xiaophis myanmarensis. La seva mida i l'estructura vertebral són comprables a les d'algunes cries d'espècies actuals. Això significa que, en els darrers cent milions d'anys, aquests rèptils s'han mantingut pràcticament sense variacions.

Restes de pell han permès fer un dibuix de com hauria pogut ser la serp un cop adulta.

 

Dibuix de Yi Liu

 

De l'altre fòssil, una serp adulta, no se n'han trobat prou restes per confirmar si és de la mateixa espècie.

L'ambre també contenia restes d'insectes i de plantes, cosa que permet reproduir l'entorn en què les serps vivien. Es tractava d'un ambient boscós i és el primer cop que es troben serps fòssils que havien viscut en aquest medi.

La comparació amb exemplars actuals del gènere Xiaophis suggereix que aquests animals es van dispersar des de Gondwana, un dels dos supercontinents que existien en aquella època i que es van anar fragmentant. La hipòtesi és que van mantenir la seva forma primitiva durant desenes de milions d'anys, però això, assenyalen, s'ha de confirmar amb més recerques.

 

ARXIVAT A:
Ciència
Anar al contingut