Una comparsa a favor del dret a decidir guanya el primer premi del Carnaval de Cadis

La comparsa de "Los Cobardes" guanya el primer premi amb una cançó que accepta la independència de Catalunya
Una comparsa a favor del dret a decidir guanya el primer premi del Carnaval de Cadis
Cadis

Una comparsa a favor del dret a decidir guanya el primer premi del Carnaval de Cadis

La comparsa de "Los Cobardes" guanya el primer premi amb una cançó que accepta la independència de Catalunya
Redacció
L'actuació de "Los Cobardes" al Carnaval de Cadis

L'actuació de "Los Cobardes" al Carnaval de Cadis

"No et diré covard si decideixes marxar, tu sempre seràs part de la meva sagrada família". Així acaba el "pasodoble" de la comparsa de "Los Cobardes". Aquest grup ha guanyat el primer premi de comparses d'agrupacions del Carnaval de Cadis.

El grup ha sorprès en la seva actuació amb una lletra a favor del dret a decidir:

En aquesta mena de "chirigota" poètica, el grup narra les semblances entre Catalunya i Andalusia i denuncia el maltractament per part del govern espanyol. L'actuació arrenca amb un "En aquest sud assedegat avui trenco una llança per la teva sobirania, per la teva independència" i acaba acceptant una hipotètica independència de Catalunya. El públic, dempeus, ha aplaudit la lletra.

Aquesta és la lletra de la comparsa

Desde este sur sediento hoy parto una lanza
por tu soberanía, por tu independencia.
Te habla un andaluz asqueado de su patria;
si lo piensas, los dos somos carne de cañón.
Tú tienes tu "senyera"; yo, mi blanca y verde.
Tú tienes represión; yo tengo paro.
Tú, al golfo de Pujol; y yo, los EREs.
¡Somos tan distintos y tan iguales, al fin y al cabo!

Tú tienes a San Jorge; yo tengo dragones.
Tu nobleza es franquista, igual que la mía.
Los dos, un parlamento lleno de ladrones.
Que la pela es la pela en las autonoMidas.
Tú tienes una lengua; yo, un bendito dialecto;
pero no nos entienden desde hace siglos en el Congreso.

Los dos tenemos cuna romana,
el sol fenicio, el paso fronterizo del alma gitana.
Pan con aceite matando el hambre.
Yo, castillos de arena; y tú, castillos en el aire.
Y, aunque te pese,
aunque te duela,
te corre por las venas
mi sangre y mi jornal.
Los dos tenemos vagos, y un rey que alimentar.

Desde este sur sediento,
no es tiempo de envidias.
No te diré cobarde
si decides marcharte.
Tú siempre serás parte
de mi sagrada familia.

La lletra i la música és d'Antonio Martínez Ares, un autor important del Carnaval que tornava aquest any al concurs després de 13 anys d'absència.

La comparsa és un tipus de "chirigota" més fina, més poètica, amb un caire menys paròdic i més crític.

Els guanyadors del concurs en la categoria de "chirigota" ha estat "Si me pongo pesao, me lo dices", sobre el personatge del "pesat"