Barcelona

Una biografia revela algunes de les incògnites de la vida de Leonardo da Vinci

Gairebé cinc-cents anys després de la seva mort, la figura de Leonardo da Vinci continua generant passions i controvèrsies. L'escriptor britànic Charles Nicholl ha estat aquests dies a Barcelona per presentar "Leonardo. El vuelo de la mente", la biografia de set-centes pàgines que ha escrit sobre el geni italià. Nicholl ha recorregut la vida de l'autor de l'enigmàtica mirada de "La Gioconda" des del seu naixement al poblet toscà de Da Vinci, el 1452, fins a la seva mort 67 anys més tard.

Actualitzat
Sobre la vida de Leonardo encara hi ha moltes incògnites. Una de les més importants, per exemple, és quina va ser l'especialitat en què va destacar més? Hi ha qui opina que el seu camp va ser l'enginyeria, ja que va idear tancs o parapents. Alguns creuen que va brillar especialment en la pintura, on va assolir celebritat amb obres com "La Gioconda" o "La Santa Cena". Fins i tot hi ha qui diu que Leonardo va ser per sobre de tot un escriptor, ja que l'artista prenia sempre notes en llibretes que duia al damunt. Del Da Vinci escriptor s'han conservat 7.000 pàgines manuscrites, algunes de les quals s'inclouen en el llibre de Charles Nicholl. Entre les que la biografia reprodueix hi ha els textos trobats per casualitat a la Biblioteca Nacional de Madrid el 1967. Segons Nicholl, per sobre de qualsevol altra cosa, Leonardo va ser un geni en la investigació del cos humà. "Com a científic, va fer avançar l'anatomia molt més que altres camps en què es va introduir. Va fer-se famós com a inventor, per exemple, però si s'estudia la història d'aquella època es pot comprovar que hi va haver altres enginyers que feien invents de tot tipus i que, per tant, Leonardo no era únic en aquell camp". L'obsessió del geni per cartografiar el cos humà va portar-lo fins i tot a disseccionar cadàvers en amfiteatres. Però va ser precisament la negativa a especialitzar-se en un sol àmbit el que va impedir-li progressar encara més en l'estudi de l'anatomia. Per Nicholl, aquesta multiplicitat d'interessos fou "un sinònim de debilitat, perquè ell no es va concentrar mai en una sola cosa. Tenia la reputació -del tot justificada- de ser un home que mai no acabava el que començava".
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut