Una associació de nans filipins planeja un poble a la seva mida a Manila
Una associació de nans filipins planeja un poble a la seva mida als afores de Manila per fugir de la discriminació laboral i assegurar la subsistència de las generacions futures amb l'ajut del turisme.
RedaccióActualitzat
Estem pensant a dissenyar les cases en forma de bolet. I tot el que hi hagi a dins serà de la nostra mida. També construirem una capella, un mercat, un restaurant... Volem atraure turistes", afegeix Berry.
A aquest filipí, de 55 anys i 109 centímetres d'alçada, se li va acudir la idea pensant en el futur de gent de la seva condició, molts sense gaire estudis i sense oportunitats d'integrar-se a la societat. "Molts no volen sortir al carrer perquè estan avergonyits del seu aspecte. Si estem tots junts és més fàcil", diu Berry.
Un empresari els va oferir l'ús d'un terreny als afores de Manila per construir el poble, però discrepàncies legals sobre la titularitat del lloc han frustrat l'operació. "Volem que el terreny sigui nostre perquè tinc por del que pugui passar amb les generacions futures quan jo ja no hi sigui. Ens hem de protegir", sosté Berry.
El nucli de la nova comunitat serien les 46 famílies de l'associació i confien que, amb l'exemple, més gent se sumarà al projecte. "No tenim estadístiques del nombre de nans a les Filipines, crec que n'hi ha molts per tot el país. Espero que entre 200 i 300 famílies acabin venint", explica Berry.
Berry va fundar l'associació el 1989 com a punt de trobada per a les persones de la seva mida a les Filipines, on no reben cap ajut estatal. Han demanat ajut financer al govern, però no han obtingut una resposta definitiva, i també a empreses i particulars.
Darrere del projecte hi ha la discriminació laboral que pateixen a les Filipines, un país on les prestacions socials per a persones amb discapacitats gairebé no existeixen. "És molt difícil per a nosaltres trobar feina perquè ni tan sols podem portar coses que pesin, no ens podem moure bé, tenim moltes limitacions. Ens costa, fins i tot, entrar en un vehicle", especifica el president de l'associació.
Segons relata Berry, el mon de l'espectacle és sovint l'única sortida que els queda a molts d'ells però denuncia que els abusos i les burles són freqüents. "De jove vaig treballar en pel·lícules o actuant en festes privades, i al començament m'ho passava bé. Però després em vaig adonar que la resta d'actors es reien de nosaltres", protesta Berry.
El possible interès turístic del poble representa una alternativa a aquest tipus de feines que consideren vexatòries, tant per als membres actuals com per a les generacions futures. "No és només per nosaltres sinó pels nostres fills, perquè tinguin manera de guanyar-se la vida i un lloc on viure", subratlla el president, casat amb una dona de mida normal i pare de dos fills nans i dos sense cap discapacitat.
"No és que vulguem aïllar-nos, sinó que volem ser respectats per la societat tot i que siguem petits", conclou Berry.
A aquest filipí, de 55 anys i 109 centímetres d'alçada, se li va acudir la idea pensant en el futur de gent de la seva condició, molts sense gaire estudis i sense oportunitats d'integrar-se a la societat. "Molts no volen sortir al carrer perquè estan avergonyits del seu aspecte. Si estem tots junts és més fàcil", diu Berry.
Un empresari els va oferir l'ús d'un terreny als afores de Manila per construir el poble, però discrepàncies legals sobre la titularitat del lloc han frustrat l'operació. "Volem que el terreny sigui nostre perquè tinc por del que pugui passar amb les generacions futures quan jo ja no hi sigui. Ens hem de protegir", sosté Berry.
El nucli de la nova comunitat serien les 46 famílies de l'associació i confien que, amb l'exemple, més gent se sumarà al projecte. "No tenim estadístiques del nombre de nans a les Filipines, crec que n'hi ha molts per tot el país. Espero que entre 200 i 300 famílies acabin venint", explica Berry.
Berry va fundar l'associació el 1989 com a punt de trobada per a les persones de la seva mida a les Filipines, on no reben cap ajut estatal. Han demanat ajut financer al govern, però no han obtingut una resposta definitiva, i també a empreses i particulars.
Darrere del projecte hi ha la discriminació laboral que pateixen a les Filipines, un país on les prestacions socials per a persones amb discapacitats gairebé no existeixen. "És molt difícil per a nosaltres trobar feina perquè ni tan sols podem portar coses que pesin, no ens podem moure bé, tenim moltes limitacions. Ens costa, fins i tot, entrar en un vehicle", especifica el president de l'associació.
Segons relata Berry, el mon de l'espectacle és sovint l'única sortida que els queda a molts d'ells però denuncia que els abusos i les burles són freqüents. "De jove vaig treballar en pel·lícules o actuant en festes privades, i al començament m'ho passava bé. Però després em vaig adonar que la resta d'actors es reien de nosaltres", protesta Berry.
El possible interès turístic del poble representa una alternativa a aquest tipus de feines que consideren vexatòries, tant per als membres actuals com per a les generacions futures. "No és només per nosaltres sinó pels nostres fills, perquè tinguin manera de guanyar-se la vida i un lloc on viure", subratlla el president, casat amb una dona de mida normal i pare de dos fills nans i dos sense cap discapacitat.
"No és que vulguem aïllar-nos, sinó que volem ser respectats per la societat tot i que siguem petits", conclou Berry.
