Bilbao

Un sondeig del govern basc dóna al PNB la victòria a les eleccions, però no podria reeditar el tripartit

Escenari molt obert a les eleccions basques. Un sondeig electoral del govern d'Euskadi dóna una estretíssima victòria del PNB sobre els socialistes però que no li permetria reeditar l'actual govern tripartit. Els nacionalistes obtindrien 27 escons, un per davant dels 26 dels socialistes. El PSE faria una salt espectacular guanyant 8 diputats. El Partit Popular es quedaria amb 13 representants, Eusko Alkartasuna amb 4, Ezker Batua amb 3 i Aralar amb 2. L'actual govern basc, format pel PNB, EA i EB, sumaria 34 escons, a quatre de la majoria absoluta. Amb aquest resultats seria impossible reeditar el tripartit i guanyarien molta importància els pactes postelectorals.

Actualitzat
Els partits que integren l'actual govern basc obtindrien 34 escons en les eleccions de l'1 de març. Això significa que es quedarien a quatre de la majoria absoluta, que a Euskadi se situa en 38 diputats. L'enquesta encarregada pel Gabinet de Prospecció Sociològica del govern basc dóna 27 escons al PNB, cinc més que en les últimes eleccions. L'augment més espectacular, però, és el del PSE, que en guanya vuit i es col·loca amb 26 diputats. A més, hi ha un diputat a Biscaia que encara no està clar si caurà en mans dels socialistes o del PNB.

En tercer lloc hi ha el Partit Popular, que perd dos representants i se'n queda 13. Eusko Alkartasuna també en perd, tres en aquest cas, i obté 4 escons. Tres més són per a Ezker Batua i, finalment, 2 per a Aralar.

L'enquesta deixa un escenari de pactes postelectorals molt complex. El que queda clar és que no es pot reeditar el tripartit format pel PNB, Eusko Alkartasuna i Ezker Batua. La majoria absoluta passa doncs per un hipotètic pacte entre socialistes i nacionalistes o bé per un acord entre el PSE i el Partit Popular.

Augment espectacular del vot nul

En aquests resultats cal tenir en compte la desaparició de les formacions abertzales, que passen de tenir els 9 diputats que va obtenir el Partit Comunista de les Terres Basques (EHAK) a no tenir-ne cap al no poder presentar llistes. En aquest sentit, la majoria de partits guanyen escons, perquè ocupen l'espai electoral que deixen les formacions il·legalitzades de l'esquerra radical basca.

Davant la impossibilitat de presentar-se, les formacions abertzales han demanat que es voti amb paperetes de Democràcia 3 Milions (D3M) en els comicis. Aquest sufragis serien nuls i l'enquesta preveu un creixement molt important d'aquesta opció. A Biscaia el vot nul pujaria del 0,33% al 8%, a Àlaba del 0,40% al 7% i a Guipúscoa del 0,30% al 15%. En els comicis del 2005, EHAK va obtenir un 10%, un 8,33% i un 18% dels vots, respectivament.

Desglossats per territoris, els suports de la resta de partits reflecteixen la lluita entre el PNB i el PSE, especialment a Biscaia, on el PNB obtindria el 38% dels vots, que es traduirien entre 10 i 11 escons. El PSE n'obtindria el 31%, que equival entre 8 i 9 parlamentaris. El PP es quedaria amb el 15,2% dels vots i 4 escons; EB amb el 5,4% dels sufragis i 1 representant, i EA amb el 4,4% i també 1 escó.

A Àlaba el partit més votat seria el PSE amb el 32,8% dels vots i 9 escons, seguit del PNB amb el 28% dels sufragis i 8 escons, el PP amb el 23,1% dels vots i 6 parlamentaris, EB amb el 5,4% i 1 escó i EA amb el 4,3% i 1 escó. A Guipúscoa, el PSE també guanyaria amb el 31,8% dels vots i 9 escons, seguit a poca distància pel PNB, que n'obtindria el 30% i 8 parlamentaris. El PP seria la tercera força política amb el 12,4% dels vots i 3 parlamentaris, mentre que Aralar es quedaria amb els 2 representants del 7,7% dels sufragis. EA assoliria 2 escons amb el 9,4% dels vots i EB n'obtindria un 5,8%.

L'enquesta, encarregada pel Gabinet de Prospecció Sociològica de la Presidència del Govern Basc, és una mostra realitzada entre el 5 i el 16 de febrer a través de 3.332 entrevistes.
Anar al contingut