Un soldat mort i sis més de ferits en un atemptat contra un comboi espanyol a l'Afganistan
Un soldat, veí de Mollet del Vallès, ha mort en un atemptat a l'Afganistan. Ha estat aquest migdia, quan el comboi en què anava ha rebut un atac. A més hi ha sis ferits de diversa consideració, dos dels quals de Barcelona. La víctima mortal és John Felipe Romero Meneses, de 21 anys i d'origen colombià. L'atac ha passat a la ciutat afganesa de Sangates, al nord de Qala-e-Nau, on les tropes espanyoles tenen una base. En el moment de l'atemptat, els soldats espanyols escortaven un comboi del Programa Mundial d'Aliments. Al seu pas, els terroristes han accionat una mina antitancs de gran potència.
La família de John Felipe Romero Meneses està "en xoc" i viu un moment de molta "desorientació", ha explicat l'alcalde de la població, Josep Monràs, que s'ha reunit amb els familiars. Segons l'alcalde, la família, "humil i treballadora", no vol fer declaracions i demana que els respectin la intimitat.
El pare del soldat mort va arribar a Mollet el 2004, i abans havia viscut a Parets del Vallès. El 2006 va fer el reagrupament familiar i va emportar-se la dona i els tres fills a Catalunya. Treballa en una cadena d'alimentació i la dona fa d'assistenta d'avis. El germà gran del mort, de 24 anys, està estudiant a Mèxic, i la germana petita, de 16, va a l'institut.
John Felipe Romero, de 21 anys, en feia tres que treballava a l'exèrcit i se'n va anar cap a l'Afganistan al novembre amb el regiment de caçadors de muntanya Arapiles 62, amb bases a Barcelona i Sant Climent de Sescebes, la primera unitat de l'exèrcit ubicada a Catalunya que va anar cap a l'Afganistan.
El blindat BMR en què viatjaven John Felipe Romero Meneses i els altres sis companys ferits després de trepitjar una mina antitancs, era el primer d'una columna d'onze vehicles que anaven en missió de la ISAF amb la policia afganesa escortant un comboi del Programa Mundial d'Aliments de l'ONU.
Fonts del Ministeri de Defensa han informat que aquest BMR havia estat modernitzat feia dos anys, tant el motor com el reforçament del blindatge. Sobre l'artefacte només se sap amb certesa que era de gran potència, de manera que dos experts del Centre Internacional de Desminat aniran fins al lloc dels fets per fer-ne la investigació pertinent. Les fonts consultades han explicat que està previst que un avió de l'Exèrcit de l'Aire sortirà des de la base de Torrejón amb destí a l'Afganistan per repatriar el cadàver del soldat. La ruta seria Madrid-Kabul i Kabul-Herat. Després de celebrar allà una petita cerimònia, amb honors i funeral, segurament la ruta de tornada serà Herat-Kabul i Kabul-Barcelona.
El Ministeri ha confirmat que la ministra Carme Chacón viatjarà fins a la zona per acompanyar el cadàver i ha avançat que ja se n'estan preparant els funerals a Barcelona. Sobre els ferits, des de Defensa s'explica que depenent de la gravetat de les ferides, es decidirà si es queden o no a l'Afganistan. Si el seu estat és lleu segurament viatjaran de tornada en el mateix avió de l'Exèrcit de l'Aire que el cos del mort.
Dos dels ferits són de Barcelona
Els sis ferits han estat evacuats en helicòpter fins a l'hospital de la base de suport avançat d'Herat. Els dos més greus són el tinent de l'Exèrcit de Terra Jordi Francesc Rubio Carceller, de 28 anys, casat i natural de l'Hospitalet de Llobregat, i el soldat de nacionalitat colombiana Daniel Ospina Quintana, de 23 anys i solter. Els altres quatre ferits són: el soldat Juan Morales Aroca, de 24 anys i de Sevilla; el soldat Joshua Alcalá Silvera, de 20 anys i de Tenerife; el soldat Carlos Gatos Guardado, de 23 anys i de Barcelona, i el soldat Gerson Jaime Rodríguez, de 19 anys i nacionalitat colombiana.
.
L'última víctima espanyola a l'Afganistan va ser Christian Quishpe Aguirre, de 24 anys i nacionalitat espanyola tot i que oriünd de l'Equador, que el mes de gener passat va morir atropellat per un vehicle blindat que estava en revisió a la base de suport avançat (FSB) de l'OTAN a Herat.
Des que les primeres unitats espanyoles van arribar al país asiàtic a finals del 2002, un total de 92 militars espanyols han perdut la vida a l'Afganistan durant la seva participació a la Força Internacional d'Assistència a la Seguretat (ISAF) i en la missió Llibertat Duradora. D'aquests, 81 han mort en accidents, vuit en atemptats o combats i tres més a causa d'infarts.
Les tropes espanyoles a l'Afganistan van rebre un atac semblant el mes d'octubre passat. El caporal Cristo Ancor Cabello va morir llavors a prop de Herat, quan el vehicle en el qual viatjava va trepitjar una mina antitancs i va provocar cinc ferits.
Actualment són 1.068 els efectius que les tropes espanyoles mantenen al país asiàtic. Tot i això, aquesta xifra s'incrementarà els pròxims mesos en altres 511 soldats, responent a la petició del president dels Estats Units, Barack Obama.
El pare del soldat mort va arribar a Mollet el 2004, i abans havia viscut a Parets del Vallès. El 2006 va fer el reagrupament familiar i va emportar-se la dona i els tres fills a Catalunya. Treballa en una cadena d'alimentació i la dona fa d'assistenta d'avis. El germà gran del mort, de 24 anys, està estudiant a Mèxic, i la germana petita, de 16, va a l'institut.
John Felipe Romero, de 21 anys, en feia tres que treballava a l'exèrcit i se'n va anar cap a l'Afganistan al novembre amb el regiment de caçadors de muntanya Arapiles 62, amb bases a Barcelona i Sant Climent de Sescebes, la primera unitat de l'exèrcit ubicada a Catalunya que va anar cap a l'Afganistan.
El blindat BMR en què viatjaven John Felipe Romero Meneses i els altres sis companys ferits després de trepitjar una mina antitancs, era el primer d'una columna d'onze vehicles que anaven en missió de la ISAF amb la policia afganesa escortant un comboi del Programa Mundial d'Aliments de l'ONU.
Fonts del Ministeri de Defensa han informat que aquest BMR havia estat modernitzat feia dos anys, tant el motor com el reforçament del blindatge. Sobre l'artefacte només se sap amb certesa que era de gran potència, de manera que dos experts del Centre Internacional de Desminat aniran fins al lloc dels fets per fer-ne la investigació pertinent. Les fonts consultades han explicat que està previst que un avió de l'Exèrcit de l'Aire sortirà des de la base de Torrejón amb destí a l'Afganistan per repatriar el cadàver del soldat. La ruta seria Madrid-Kabul i Kabul-Herat. Després de celebrar allà una petita cerimònia, amb honors i funeral, segurament la ruta de tornada serà Herat-Kabul i Kabul-Barcelona.
El Ministeri ha confirmat que la ministra Carme Chacón viatjarà fins a la zona per acompanyar el cadàver i ha avançat que ja se n'estan preparant els funerals a Barcelona. Sobre els ferits, des de Defensa s'explica que depenent de la gravetat de les ferides, es decidirà si es queden o no a l'Afganistan. Si el seu estat és lleu segurament viatjaran de tornada en el mateix avió de l'Exèrcit de l'Aire que el cos del mort.
Dos dels ferits són de Barcelona
Els sis ferits han estat evacuats en helicòpter fins a l'hospital de la base de suport avançat d'Herat. Els dos més greus són el tinent de l'Exèrcit de Terra Jordi Francesc Rubio Carceller, de 28 anys, casat i natural de l'Hospitalet de Llobregat, i el soldat de nacionalitat colombiana Daniel Ospina Quintana, de 23 anys i solter. Els altres quatre ferits són: el soldat Juan Morales Aroca, de 24 anys i de Sevilla; el soldat Joshua Alcalá Silvera, de 20 anys i de Tenerife; el soldat Carlos Gatos Guardado, de 23 anys i de Barcelona, i el soldat Gerson Jaime Rodríguez, de 19 anys i nacionalitat colombiana.
.
L'última víctima espanyola a l'Afganistan va ser Christian Quishpe Aguirre, de 24 anys i nacionalitat espanyola tot i que oriünd de l'Equador, que el mes de gener passat va morir atropellat per un vehicle blindat que estava en revisió a la base de suport avançat (FSB) de l'OTAN a Herat.
Des que les primeres unitats espanyoles van arribar al país asiàtic a finals del 2002, un total de 92 militars espanyols han perdut la vida a l'Afganistan durant la seva participació a la Força Internacional d'Assistència a la Seguretat (ISAF) i en la missió Llibertat Duradora. D'aquests, 81 han mort en accidents, vuit en atemptats o combats i tres més a causa d'infarts.
Les tropes espanyoles a l'Afganistan van rebre un atac semblant el mes d'octubre passat. El caporal Cristo Ancor Cabello va morir llavors a prop de Herat, quan el vehicle en el qual viatjava va trepitjar una mina antitancs i va provocar cinc ferits.
Actualment són 1.068 els efectius que les tropes espanyoles mantenen al país asiàtic. Tot i això, aquesta xifra s'incrementarà els pròxims mesos en altres 511 soldats, responent a la petició del president dels Estats Units, Barack Obama.
