Un "sense sostre" de Washington explica la seva història amb un blog i Twitter
Una persona que no té un lloc on viure es comunica per internet i ha aconseguit que el segueixin professionals de l'assistència, polítics i gent que li vol donar suport.
Un "sense sostre" de Washington es comunica amb altres persones que es troben en la seva situació mitjançant les xarxes socials. N'hi deu haver més, però a Eric Sheptock l'ha posat al descobert "The Washington Post" en un article que firma Nathan Rott, i la seva existència ja ha sigut repetida com un ressò a molts altres mitjans de comunicació. Gràcies a internet, aquest "sense sostre" de la capital nord-americana és ara una persona molt coneguda.
Aquesta persona ja té 4.500 contactes a Facebook i centenars de seguidors a Twitter, i ara encara en tindrà més. Com expliquen en aquest mitjà, Sheptock té correu electrònic, comptes a les xarxes, un blog i una pila d'amics virtuals, però no té un lloc on viure.
Refugi i Wi-Fi
Viu acollit en un refugi des de fa dos anys i cada dia camina fins a un altre centre de suport on accepta un esmorzar i es connecta a internet. Les seves cròniques per explicar la realitat de moltes persones que es relacionen amb ell, i la seva dedicació a les xarxes, li han donat una certa autoritat que fa que el segueixin polítics i professionals del sector social. La seva idea és ajudar els que viuen una experiència com la seva.
A més, aquesta dedicació s'ha convertit en la seva minsa font d'ingressos. Petits anuncis al seu blog li han permès guanyar uns quants dòlars i quan se li demana ha fet presentacions, sempre amb el mateix tema, per les quals ha cobrat una altra mica.
Aquesta persona ja té 4.500 contactes a Facebook i centenars de seguidors a Twitter, i ara encara en tindrà més. Com expliquen en aquest mitjà, Sheptock té correu electrònic, comptes a les xarxes, un blog i una pila d'amics virtuals, però no té un lloc on viure.
Refugi i Wi-Fi
Viu acollit en un refugi des de fa dos anys i cada dia camina fins a un altre centre de suport on accepta un esmorzar i es connecta a internet. Les seves cròniques per explicar la realitat de moltes persones que es relacionen amb ell, i la seva dedicació a les xarxes, li han donat una certa autoritat que fa que el segueixin polítics i professionals del sector social. La seva idea és ajudar els que viuen una experiència com la seva.
A més, aquesta dedicació s'ha convertit en la seva minsa font d'ingressos. Petits anuncis al seu blog li han permès guanyar uns quants dòlars i quan se li demana ha fet presentacions, sempre amb el mateix tema, per les quals ha cobrat una altra mica.
