Un recull inèdit i no autoritzat permet descobrir el vessant poètic de Mercè Rodoreda
Els calaixos de Mercè Rodoreda (1908-1983) encara guarden alguns dels secrets i textos que l'autora mai no va voler publicar. Ara, Angle Editorial recupera de la mà d'Abraham Mohino alguns d'aquests escrits per presentar, sota el títol d'"Agonia de llum. La poesia secreta de Mercè Rodoreda", 100 sonets acompanyats d'il·lustracions de la mateixa autora. El llibre es presentarà a l'Institut d'Estudis Catalans i incorpora part de la correspondència que l'autora va mantenir amb Josep Carner, un estudi introductori d'Abraham Mohino i un pròleg de Joaquim Molas.
Mercè Rodoreda mai no va voler publicar en vida uns textos que segons Abraham Mohino, autor del recull, "presenten una gran qualitat literària a l'alçada de la seva obra narrativa". Al cap de 25 anys de la seva mort, el vessant poètic d'una de les millors escriptores catalanes veurà finalment la llum en edició de luxe sota el segell d'Angle Editorial. El llibre recull 100 sonets acompanyats de les il·lustracions de la mateixa autora que han estat triades especialment per al llibre. Imatges que, en companyia dels textos plantegen, segons els seus editors, una nova forma de llegir Rodoreda i abordar el seu univers interior.
"Agonia a la Llum. La poesia secreta de Mercè Rodoreda" publicada dins la col·lecció Llibres de la Frontera obre les portes d'una nova vessant de l'obra de Rodoreda a través de sonets i cançons com "Món d'Ulisses", "Albes i nits", "D'amor i de mort", la sèrie "Illa dels lliris vermells" i "Bestioles". Cent composicions que segons l'autor del recull, Abraham Mohino sorgeixen dels seus temors i angoixes des de l'exili, cançons profundes i denses que s'oposen a l'adversitat.
Dins de l'obra s'hi pot trobar part de la correspondència que Rodoreda va mantenir amb Josep Carner, cartes en què Rodoreda demana consell al mestre i rememora l'esforç que li suposa la determinació d'escriure poemes.
