Un pescador del "Playa de Bakio" diu que el segrest va ser "un infern" i que van témer per la seva vida
"Un infern". És el qualificatiu que ha fet servir un dels mariners bascos del "Playa de Bakio" segrestats fins fa una setmana per pirates somalis per narrar la seva vivència. Jaime Candamil ha comparegut en una roda de premsa per explicar, a títol personal, l'experiència viscuda. Candamil ha dit que, tot i que no van patir cap agressió, el segrest va ser "molt dur" i que van arribar a témer per la seva vida. A més, ha reclamat que diversos països s'uneixin per protegir als pescados que treballen a la zona i aconseguir que un segrest com el que van patir no torni a passar.
Visiblement emocionat, el pescador basc ha explicat alguns dels detalls del segrest. Jaime Candamil ha narrat l'inici del segrest, el passat 20 d'abril, quan el pesquer es trobava aturat a unes 250 milles de la costa de Somàlia. Segons Candamil, van detectar l'arribada d'una llanxa amb "pirates" quan la tripulació estava sopant. Tot i que van intentar arrencar el motor per mirar de fugir, no hi va haver temps material perquè els segrestadors ja estaven abordant el vaixell, moment en el qual van fer esclatar una granada.
Després, els 26 tripulants del pesquer van ser traslladats cap a la coberta i els van amenaçar que si algú s'havia amagat els "tallarien el coll". Segons el relat de Candamil, els segrestadors eren deu homes, alguns d'ells menors d'edat. Després de l'abordatge, van posar rumb a la costa de Somàlia.
Segons el pescador basc, amb els segrestadors s'entenien amb gestos, ja que "el seu anglès era molt dolent", i el primer que els van prendre van ser els telèfons mòbils. Els segrestadors els van deixar tornar a les seves cabines, que abans, però, havien escorcollat.
La mínima tranquil·litat que van mantenir en els primers dies de segrest es va trencar, segons el relat de Candamil, quan el dimarts dia 22 d'abril, dos dies després del segrest, un segon grup de pirates "més agressiu" es va fer càrrec de la vigilància. Segons el pescador, van començar "a clavar puntades de peu" i a fer escorcolls continus fins que van aconseguir diners, roba i objectes personals dels mariners.
Pel que fa a l'alliberament, Candamil ha explicat que va ser "molt tens", perquè van passar diverses hores des que els pirates els van comunicar que els alliberarien fins que finalment ho van fer. El mariner basc ha precisat que els pirates que operen a les costes africanes són "grups molt organitzats" que no tenen res a veure amb la imatge dels "pirates amb la pota de fusta".
