Els membres de l'Observatori del Discurs de l'Odi als mitjans
Els membres de l'Observatori del Discurs de l'Odi als mitjans

Les vuit estratègies d'alguns mitjans digitals per "promoure el discurs d'odi"

L'objectiu de l'estudi és detectar si els mitjans de comunicació digitals analitzats fomenten el discurs d'odi cap a col·lectius potencialment afectats pel racisme-xenofòbia, la islamofòbia, l'antigitanisme i la catalanofòbia

RedaccióActualitzat

Una investigació confirma que alguns mitjans digitals fomenten el discurs de l'odi amb les seves notícies. Els autors de l'estudi expliquen que la idea "era agafar un grup de mitjans prou diversos entre si dins de l'espectre conservador, i en força casos d'extrema dreta. Mitjans digitals d'àmbit estatal que no són d'abast massiu, però que tenen un impacte gens menyspreable a les xarxes socials. A part, cadascun d'ells tenen un paper com a espai de generació d'opinió, i parteixen d'una màxima: del perjudici en fan notícia."

L'estudi l'ha dut a terme l'Observatori del Discurs d'Odi als Mitjans impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils. La investigació ha comptat amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i s'ha presentat aquest dilluns a l'Espai Avinyó de Barcelona amb la presència de la Mar Carrera, periodista i coordinadora de l'Observatori, i el tinent d'alcaldia de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Asens, entre altres.

Els vuit mitjans digitals en els quals s'ha basat l'anàlisi són: Alerta Digital, Baluarte Digital, Dolça Catalunya, La Gaceta, Libertad Digital, Mediterráneo Digital, Ok Diario i Periodista Digital. Alerta Digital, amb 77, i OK Diario, amb 70 notícies, són els mitjans que més notícies han aportat a l'estudi, mentre que Libertad Digital, amb 13 notícies, i Dolça Catalunya, amb 11, són els que tenen menys representació.

En les notícies analitzades hi apareixen actors potencialment afectats per racisme i/o xenofòbia, islamofòbia i antigitanisme i/o catalanofòbia.

L'anàlisi

En l'estudi s'han analitzat fins a 308 peces periodístiques publicades en els vuit mitjans digitals citats anteriorment entre el 9 de gener i el 9 de febrer d'aquest any. Totes les notícies analitzades són de les seccions informatives i s'han deixat de banda els articles explícitament d'opinió.

Un dels apartats que s'ha analitzat han estat les temàtiques de les notícies, amb la immigració (28%) i les religions (20%) com les més repetides.

La investigació que ha fet l'Observatori ha detectat fins a vuit estratègies utilitzades pels mitjans a l'hora de difondre, promoure o justificar el discurs d'odi i alhora defensar els actors que promouen aquest tipus de discursos.

Aquestes estratègies són:

  1. Els insults o injúries
  2. La reproducció no crítica del discurs de l'odi d'alguns actors
  3. La deslegitimació d'actors o accions que combaten el discurs de l'odi
  4. La tria d'informacions d'arreu del món que confirmin els perjudicis i estereotips del mitjà
  5. La visualització de l'origen, el color de la pell, l'ètnia, la cultura o la religió en informacions de delinqüència, abusos sexuals o terrorisme quan no és rellevant per a la notícia
  6. L'ús de fotografies o vídeos que confirmin perjudicis o estereotips del mitjà
  7. Notícies d'opinió fora de la secció d'opinió
  8. La generació de notícies que vehiculen la victimització dels "actors-nosaltres".

Les conclusions

L'estudi conclou que els vuit portals contribueixen, en diferents graus, a fomentar el discurs d'odi cap a determinats col·lectius, els afectats pel racisme-xenofòbia, islamofòbia, antigitanisme i gitanofòbia, i la catalanofòbia, i afirma que, de les estratègies emprades pels mitjans digitals, les més dures s'han fet servir contra les persones musulmanes.

De les 308 peces informatives estudiades, un 71% segueixen algunes de les estratègies mencionades. Periodista Digital i Dolça Catalunya són els dos mitjans que fan un ús més intensiu d'aquestes estratègies, tot i que també n'hi ha d'altres, com l'ús d'avanttítols o epígrafs connotats, o que es parteixi de la presumpció de culpabilitat en aquells fets negatius amb actors d'alguns dels col·lectius afectats.

"Pel que fa a les bones pràctiques, són menys que testimonials. Per norma, no hi ha context ni fonts procedents dels col·lectius afectats. Tot plegat, amb un constant ús, implícit o explícit, del "nosaltres" i "ells", creant respecte aquests últims un imaginari associat a l'"enemic" del "nosaltres", la població autòctona blanca."

La investigació explica que "es dóna un cas paradigmàtic amb la "defensa" de la dona entre alguns dels col·lectius afectats, sobretot entre la població musulmana". Una defensa, però, que apunten que està associada a un fenomen que consisteix a defensar polítiques racistes i xenòfobes amb l'argument que aniran en benefici de l'alliberament de les dones:

"Si bé aquest primer estudi no entrava en l'anàlisi de continguts masclistes o sexistes, sí que s'ha procurat tenir una mirada de gènere i feminista. En aquest sentit, es fa esment del tracte doblement o triplement discriminatori de les dones que s'han anat trobant en aquests mitjans i que s'afegeix a la discriminació que reben per raó de religió, origen, color de pell, ètnia o cultura."

L'Observatori ha conclòs que cal "estar a sobre d'aquest tipus de mitjans, observar-los i combatre els seus discursos de forma contundent i evitar que es converteixin en banc de proves dels discursos excloents". Afirmen que "cal tallar d'arrel una possible contaminació d'aquestes pràctiques a d'altres mitjans més massius."

El Grup Barnils impulsa aquest Observatori per "fomentar la bona tasca periodística entre els professionals del sector, i alhora per permetre a la ciutadania una lectura en clau crítica dels mitjans".

Anar al contingut