Un nou model de finançament autonòmic a mig camí del català i el basc?
Tot i que Carles Puigdemont ja ha reiterat que no pensa assistir a la conferència de presidents autonòmics, que donarà el tret de sortida a la reforma del model de finançament, Catalunya no estarà del tot absent de la reunió. En certa manera, les Balears faran d'ambaixadors catalans
La Generalitat no nomenarà formalment cap expert per formar part de la comissió que ha d'estudiar a Madrid la reforma del sistema de finançament. Però seguirà el pols de les negociacions molt de prop, ja que el catedràtic d'Economia Guillem López-Casasnovas sí que hi participarà en nom de les illes Balears. Es dóna la circumstància que aquest professor de la Universitat Pompeu Fabra presideix la comissió bilateral que fa uns mesos van crear les dues comunitats per analitzar el finançament autonòmic.
López-Casasnovas ha explicat a TV3 els eixos de la seva proposta, molt allunyada de la filosofia del model vigent i també de la major part de les propostes que es fan des de les diferents comunitats. Proposa substituir un model basat en les transferències per un altre que descansi sobre la capacitat fiscal de les autonomies, "on ja d'entrada els impostos que es paguen -en tot o en part- quedin en mans de la Generalitat de Catalunya o del model balear". Hi hauria espai per a la solidaritat, calculada, en el cas de Catalunya, com la diferència entre el seu pes en el PIB -18%- i en la recaptació de l'IRPF -21%-. Com explica López-Casasnovas, aquest model interessaria sobretot les comunitats més riques, però també té els seus riscos, "perquè la sobirania tributària et dona autogovern però et fa més responsable fiscalment i, si baixa la recaptació dels teus impostos, t'has d'espavilar tu mateix".
Acollir-se a aquest sistema, que defineix com una "segona via" entre el finançament ordinari i el sistema foral, seria voluntari i les autonomies que així ho volguessin podrien mantenir "l'aixopluc de l'Estat" i ser finançades en funció de les seves necessitats. Segons López-Casasnovas, d'alguna manera es recupera la idea constitucional que distingeix entre les comunitats "de via ràpida" i les de "via lenta", "les que volen assumir responsabilitat fiscal i les que no". "La capacitat fiscal ens apropa al concert foral, però amb la diferència que aquí sí que hi ha un anivellament, hi ha solidaritat", matisa aquest expert.
La major part de les autonomies ja han anat prenent posicions respecte a la reforma, però no serà fins a la conferència de presidents autonòmics que se celebrarà dimarts vinent quan arrenqui oficialment la negociació. Entre altres aspectes, es debatrà la possibilitat d'incloure la dependència dins del model de finançament general.
