Una protesta de la Coordinadora d'Advocats Catalans, abans de l'1-O davant del Tribunal Superior de Justícia
Una protesta de la Coordinadora d'Advocats Catalans, abans de l'1-O davant del Tribunal Superior de Justícia

Un manifest de 300 juristes defensa que Puigdemont pot ser investit a distància

El text impulsat per la Coordinadora d'Advocats Catalans subratlla que l'article del reglament del Parlament sobre la investidura del president no "exigeix" presència física al candidat

Actualitzat

La Coordinadora d'Advocats Catalans ha fet públic un manifest signat per més de 300 juristes en què avala la legalitat d'una investidura a distància. El text afirma que tant la normativa internacional com l'ordenament jurídic espanyol i català permeten que Carles Puigdemont faci el discurs d'investidura per via telemàtica o bé per delegació.

El manifest, que s'ha fet públic hores abans de l'informe dels lletrats del Parlament que opinen en sentit contrari, subratlla que l'article del reglament del Parlament sobre la investidura del president no "exigeix" presència física al candidat:

"Quan l'article 146 del Reglament del Parlament de Catalunya estableix que la sessió d'investidura del President de la Generalitat comença amb la lectura, feta per un dels secretaris, de la resolució del President del Parlament en què proposa un candidat a la presidència, i a continuació, el candidat presenta el programa de govern i sol·licita la confiança del Ple; no li exigeix presència física, precisament perquè d'exigir-la podria ser un impediment en l'exercici d'aquest dret fonamental a la participació política"

El manifest es remet a la Declaració Universal dels Drets Humans i al dret a la participació política i asseguren que qualsevol limitació d'aquest dret debilita la democràcia.

"Tota persona té dret a participar en el govern del seu país, directament o per mitjà de representants lliurement elegits, i també té dret sense restriccions indegudes a accedir a les funcions públiques amb condicions d'igualtat, essent la voluntat del poble el fonament de l'autoritat de l'Estat"

 

 

El text també recorda que, en tant que estat democràtic, Espanya propugna "com a principis inspiradors en el seu ordenament" la llibertat, la igualtat, el pluralisme polític i el reconeixement del dret de participació en els afers públics a través dels representants lliurement elegits. Per això els signants creuen que aquesta participació "ha de ser en condicions d'igualtat per accedir a les funcions i als càrrecs públics, sense que es pugui establir cap limitació ni tan sols per imperatiu legal":

"Els diputats no tan sols tenen el dret d'assistir a totes les sessions del Parlament, sinó que també els és un deure, el qual s'estén als debats i a les votacions, segons l'article 4, i tenen dret a rebre directament o per mitjà del grup parlamentari el suport tècnic necessari per a complir llurs tasques i funcions (article 5), havent-los de proveir dels mitjans materials suficients per exercir amb eficàcia i eficiència llurs funcions d'acord amb l'article 33"

Els juristes també es remeten a la llei de Presidència de la Generalitat, on es contempla, per exercir aquest dret, diuen, les xarxes de comunicacions o qualsevol altre mitjà telemàtic.

ARXIVAT A:
Procés catalàInvestidura
Anar al contingut