Literatura

Un llibre recorda el nobel Elias Canetti coincidint amb el centenari del seu naixement

Fa 100 anys naixia a Alemanya Elias Canetti, un home de lletres que va dedicar 35 anys a una sola obra, "Massa i poder". Jueu que escrivia en alemany, Premi Nobel i un autèntic rodamón. La seva literatura no es pot separar de la seva experiència vital. Un llibre amb fotografies el recorda ara. Es tracta d'"Elias Canetti. Imágenes de una vida".

Actualitzat
El 1981, Elias Canetti va guanyar el Premi Nobel de Literatura i va viure el seu gran moment de glòria. Tretze anys més tard, el 1994, Canetti moria a Zuric. I ara, el 2005, just quan es compleixen 100 anys del seu naixement, s'acaba de publicar un llibre que explica amb fotos i documents inèdits el periple d'un intel·lectual que va viure en diverses ciutats europees. La ruta vital de Canetti comença a Bulgària, on va néixer en el si d'una família de jueus sefardites. Després, la família es va traslladar a Viena i, posteriorment, a Zuric. Tot i que encara era un nen, el petit Elias ja llegia Shakespeare en anglès. El pròxim destí va ser Frankfurt, però tres anys més tard, Canetti va tornar a Viena per ingressar a la Facultat de Química. A la capital austríaca va assistir a una manifestació obrera amb 90 morts. L'episodi marcaria la seva obra, ja que va alimentar la seva obsessió per les masses humanes. N'és la prova "Massa i poder", un llibre a mig camí entre la narrativa i l'assaig que no publicaria fins gaire més tard. El 1938, esporuguits per l'entrada de Hitler a Àustria, Canetti i la seva dona es van exiliar a Londres. A la capital anglesa va escriure algunes de les seves obres, com el conegut llibre de viatges "Les veus de Marràqueix". La mort de la seva dona el va impulsar a un intent de suïcidi que no va reeixir i, més tard, quan es va tornar a casar, estableix la seva residència definitiva a Zuric. És a partir d'aquí -especialment després de guanyar el Nobel- quan Canetti és reconegut com un dels noms clau de la literatura europea del segle XX. Tot i l'èxit, l'escriptor no va parar de preguntar-se "com es podia viure sense triomfar si triomfar és sobreviure".
Anar al contingut