Un informe xifra en 8.000 milions l'increment d'impostos anual que recaptaria una Catalunya independent

Un informe de les professores de la UB Núria Bosch i Marta Espasa, encarregat per la plataforma Catalunya Diu Prou, assegura que una Catalunya independent faria que les empreses haguessin de pagar aquí els impostos que generen aquí, i faria que anualment l'administració d'un estat català acabés recollint uns 8.000 milions més dels que es comptabilitzen ara.
Un informe xifra en 8.000 milions l'increment d'impostos anual que recaptaria una Catalunya independent
Barcelona

Un informe xifra en 8.000 milions l'increment d'impostos anual que recaptaria una Catalunya independent

Un informe de les professores de la UB Núria Bosch i Marta Espasa, encarregat per la plataforma Catalunya Diu Prou, assegura que una Catalunya independent faria que les empreses haguessin de pagar aquí els impostos que generen aquí, i faria que anualment l'administració d'un estat català acabés recollint uns 8.000 milions més dels que es comptabilitzen ara.
Redacció Actualitzat
Núria Bosch i Marta Espasa, acompanyades dels responsables de Catalunya Diu Prou. (Foto: ACN)

Núria Bosch i Marta Espasa, acompanyades dels responsables de Catalunya Diu Prou. (Foto: ACN)

Amb el títol "Els impostos d'una Catalunya independent", les professores de la UB Núria Bosch i Marta Espasa han presentat aquest dijous un informe encarregat per la plataforma Catalunya Diu Prou que xifra en 8.000 milions l'increment anual que Catalunya recaptaria en impostos si fos un estat independent. Les dues autores de l'estudi consideren que aquesta dada, basada en les xifres dels impostos liquidats els darrers anys, es mantindria, ja que no contemplen possibles deslocalitzacions d'empreses que podrien fer baixar la generació de recursos.

La plataforma Catalunya Diu Prou va encarregar a Bosch i Espasa un estudi sobre com i quins impostos tindrien els catalans si poguessin disposar ara d'un estat propi. Aquest document ha estat presentat aquest dijous a Barcelona amb la presència de les autores i els responsables de la entitat organitzadora.

L'informe assegura que, amb les xifres de 2010, els catalans generen 68.423 milions d'euros en impostos. En canvi, moltes grans empreses que tenen aquí activitat i, per tant, participen de la generació d'aquests impostos a Catalunya, situen la seva seu a altres indrets de l'Estat i principalment a Madrid. Això provoca que la recaptació d'aquests recursos es faci allà on tenen la seva seu i hi ha un seguit d'impostos que, tot i estar generats a Catalunya es comptabilitzen a Madrid. Amb aquest raonament, l'informe assegura que una Catalunya independent faria que les empreses haguessin de pagar aquí els impostos que generen aquí, i faria que anualment l'administració d'un estat català acabés recollint uns 8.000 milions més dels que es comptabilitzen ara.

Davant la possibilitat que un procés d'independència pogués provocar deslocalitzacions d'algunes d'aquestes grans empreses o fugides d'inversions empresarials que fessin caure la generació d'impostos a Catalunya, les professores ho tenen molt clar. "No sembla que el procés desincentivi la inversió, ans al contrari, perquè les dades d'inversió estrangera han crescut des de que Catalunya està en aquest procés i per tant no sembla que la situació política porti a una deslocalització", ha sentenciat Bosch.

A més d'aquesta constatació, l'informe presentat recorda quin és el repartiment de poder sobre els impostos recaptats a Catalunya entre les diferents administracions. L'estudi diu que un 43% se'ls queda l'Estat, un 46% la Generalitat i un 10% els ajuntaments.