Un historiador de Sedó publica els noms de 355 morts durant la Guerra Civil a la Segarra

L'historiador de Sedó Jordi Oliva ha fet públic a través d'una web el resultat d'una investigació sobre els morts a la comarca de la Segarra durant la Guerra Civil. La relació de noms, fins a 355, inclou combatents de tots dos bàndols, presoners i també civils que van perdre la vida en circumstàncies diverses, però directament relacionades amb la contesa civil. D'aquesta manera, moltes persones que encara no han localitzat familiars morts durant el conflicte podran intentar-ho amb aquesta web.
Un historiador de Sedó publica els noms de 355 morts durant la Guerra Civil a la Segarra
Sedó

Un historiador de Sedó publica els noms de 355 morts durant la Guerra Civil a la Segarra

L'historiador de Sedó Jordi Oliva ha fet públic a través d'una web el resultat d'una investigació sobre els morts a la comarca de la Segarra durant la Guerra Civil. La relació de noms, fins a 355, inclou combatents de tots dos bàndols, presoners i també civils que van perdre la vida en circumstàncies diverses, però directament relacionades amb la contesa civil. D'aquesta manera, moltes persones que encara no han localitzat familiars morts durant el conflicte podran intentar-ho amb aquesta web.
Actualitzat
Els noms dels combatents morts es poden consultar a la pàgina web www.mailxxi.com/guerracivil, que està operativa des de fa uns quinze dies. La recerca de Jordi Oliva va començar a finals dels vuitanta per encàrrec de l'historiador Josep Benet, aleshores director del Centre d'Història Contemporània de Catalunya. Aquella investigació s'emmarcava en una de més general que pretenia conèixer amb el màxim d'exactitud la relació de tots els combatents catalans, d'un i altre bàndol, morts per la Guerra Civil de 1936-1939. Les relacions nominals que ara es presenten via web són fruit d'aquella recerca, ampliada i complementada després d'una segona consulta l'estiu del 2004 al Registre Civil de Cervera, les Pallargues i l'Aranyó -actualment municipi dels Plans del Sió- i de Sant Guim de Freixenet. Segons Oliva, el nombre real de víctimes durant el conflicte a la comarca segurament és superior al que recull el seu treball. La recerca es basa en la consulta als registres civils i segurament hi va haver morts que no s'hi van fer constar, sinó que es van certificar al lloc d'origen de la víctima. Majoria de republicans L'historiador de Sedó ha explicat que la gran majoria dels combatents morts que recull el treball són republicans. Només 22 formaven part de l'exèrcit franquista, que va utilitzar l'hospital militar de Cervera quan les tropes nacionals van entrar a la ciutat al gener del 39. A la web s'hi pot trobar el nom de les víctimes i la data de la mort i, en els casos que ha estat possible obtenir la informació, també hi consta d'edat, el veïnatge, la unitat de l'exèrcit o la professió. Oliva explica que entre les víctimes n'hi ha molts de catalans, però també un gruix importants són de la resta de l'Estat. Segons l'historiador, el principal objectiu a l'hora de fer públics els noms a través d'internet és facilitar a les famílies que puguin localitzar algun dels seus membres que encara consta com a desaparegut de guerra. "Només que una família em comuniqui que a través de la pàgina ha trobat el familiar que buscava ja em sentiré ben pagat de la feina feta i de les hores dedicades", ha dit. La gran majoria dels combatents i presoners morts estan enterrats en fosses comunes al cementiri de Cervera o al de Sisteró els que van morir a l'hospital militar d'aquesta població. Només quatre soldats estan identificats en el seu lloc d'enterrament, dos en nínxols i dos a terra amb una creu de sepultura. Oliva reclama que es faci una intervenció per delimitar les fosses comunes del cementiri de Cervera i recuperar també així la memòria de les víctimes.