Un guió massa cruel

Un guió massa cruel

Un guió massa cruel

"Aquest cop no tocava", va dir Guardiola a la roda de premsa. És una bona manera de definir una eliminatòria absolutament boja, incapaç de ser analitzada racionalment. Ahir, una altra vegada el futbol va tornar a ser aquell guionista inigualable, capaç d'escriure relats amb què el millor professional humà d'aquest ofici no s'hauria atrevit per por que fossin rebuts com a inversemblants.

La grandesa d'aquest esport és la seva capacitat per ser incontrolable, per sacsejar a tots els esportistes amb les nits més felices i més dures de les seves vides, però ahir va ser excessivament cruel amb un dels millors equips de la història d'aquest esport. És veritat que també ho va ser amb la "taronja mecànica" o l'Hongria del Mundial del 1954, però el partit d'ahir sembla insuperable. Dos gols i la recuperació de la llum ofensiva en els primers 40 minuts més l'expulsió de Terry encarrilaven el camí a Muníc, però una errada imperdonable en aquest punt de la competició va significar una penalització que ja no va tenir penitència.

Un altre cop al temps afegit, en el moment que el cos tècnic blaugrana havia decidit convertir la línia de tres defenses en una de quatre per donar estabilitat i minimitzar riscos fins al descans, el Barça va defensar molt malament una excursió profunda de Ramires que torna la vida al Chelsea quan ja no creien en la resurrecció. L'equip de Guardiola ja tornava a anar a remolc, després d'haver merescut governar l'escenari, i només responia a la tendresa a les àrees, on Messi no havia rematat amb encert i on el Barça va permetre en superioritat numèrica un cara a cara amb Valdés.

Gairebé s'havien esborrat els millors minuts d'Alexis com a blaugrana, desinhibit i delicat entre línies, o el primer gol de Busquets després d'un any i mig, o el dinamisme i generositat de Cesc en l'oferta de línies de passada. I si el desenvolupament de la primera part havia estat capriciós, encara havia de créixer més la sensació d'impotència i incredulitat. Un penal en el primer minut de la segona part tornava a obrir la classificació, però Messi es va estavellar contra el travesser per augmentar la seva frustració. Quedava tota la segona part, però va aparèixer definitivament el "fantasma" de l'Inter de Mourinho. Atacant contra la mateixa porteria, els minuts començaven a caure mentre el Barça no aprofitava la superioritat numèrica.

El gol anul·lat aquell dia a Bojan va tenir la seva rèplica, la sensació de tensió emocional es va repetir, aquella pessigada infinita d'aquella final que s'escapa va tornar a envair l'estadi, l'equip de Guardiola no trobava la llum, els anglesos sentien cada cop més a prop la proesa, la rebel·lia de Messi contra la seva pitjor nit com a blaugrana va topar per segona vegada contra el pal i amb el Barça ja abatut, el futbol encara el va castigar més amb el clàssic gol de Torres al Camp Nou. Ah! I Piqué, l'únic que va trencar el mur de l'equip de Mourinho fa dos anys, era a l'hospital des de la primera part per una topada preocupant amb Valdés.

El Chelsea ha xutat tres vegades entre els tres pals a l'eliminatòria, tres gols; el Barça ha rematat més vegades només contra els pals, quatre; els anglesos han fet els tres gols en l'últim sospir d'una part; el Barça s'ha ofegat a la seva angoixa. El pla blaugrana va tornar a ser millor que el del rival, però en el futbol es guanya a les àrees, allà on, de tant en tant, l'equip de Guardiola falla. No ha aprovat aquesta assignatura en cap dels dos partits i això passa factura sense contemplacions en unes semifinals de Champions.

El Barça ha d'acceptar la seva responsabilitat sense retreure's res, ha de plorar l'eliminació i ha de corregir la contundència per no espatllar més una idea tan productiva com suggeridora. L'afició del Camp Nou va repetir la seva actitud generosa i madura davant d'un equip que ens està regalant una etapa irrepetible, acomiadant-lo amb crits d'ànim, transmetent-li que està orgullós del que està vivint. I utilitzo el present històric perquè em nego a conjugar el passat. Passi el que passi, res no s'acaba aquí. Demà tot torna a començar i amb aquest equip, encara més.