Un general justifica una intervenció militar a Catalunya: "La pàtria val més que la democràcia"

El general en la reserva Juan Antonio Chicharro considera que s'ha de prioritzar la pàtria per damunt de la democràcia i justifica una intervenció militar per evitar la secessió. El militar ho va dir durant un acte celebrat a Madrid davant d'un centenar de persones. Molts dels assistents a la conferència eren militars retirats.
Un general justifica una intervenció militar a Catalunya: "La pàtria val més que la democràcia"
Madrid

Un general justifica una intervenció militar a Catalunya: "La pàtria val més que la democràcia"

El general en la reserva Juan Antonio Chicharro considera que s'ha de prioritzar la pàtria per damunt de la democràcia i justifica una intervenció militar per evitar la secessió. El militar ho va dir durant un acte celebrat a Madrid davant d'un centenar de persones. Molts dels assistents a la conferència eren militars retirats.
Redacció
Fragment de la notícia sobre Juan Antonio Chicharro, general en la reserva, publicada a "El País"

"El País" publica les opinions del general Chicharro

El general de divisió en la reserva Juan Antonio Chicharro justifica una intervenció militar en el cas que hi hagi perill de secessió. Segons publica el diari "El País", el militar va dir durant un acte a Madrid: "La pàtria és anterior i més important que la democràcia. El patriotisme és un sentiment i la Constitució no és més que una llei".

El títol del debat en què va participar Juan Antonio Chicharro era "Forces Armades i ordenament constitucional", en un acte organitzat el 6 de febrer a Madrid per la societat anomenada Gran Peña, on  van assistir un centenar de persones, la majoria militars retirats que van aplaudir amb entusiasme les paraules del general. Entre els ponents hi havia el president de la Sala Militar del Suprem, Ángel Calderón; el rector de la Universitat Rey Juan Carlos, Pedro González-Trevijano, i el magistrat i director de la "Revista Jurídica Militar", José Antonio Fernández Rodera, com a moderador.

Segons "El País", el militar en la reserva va aprofitar l'acte per dir que, en circumstàncies normals, hauria declinat la invitació, però que "l'ofensiva separatista-secessionista", en al·lusió al moviment sobiranista a Catalunya, l'obligava a parlar. El general va assegurar que dins de l'exèrcit "hi ha un sentiment generalitzat de preocupació, temor, incertesa i confusió" i va mostrar la seva oposició a la destitució del general José Mena, el gener del 2006, per criticar l'Estatut català.

Sense fer cap referència explícita a un cop d'estat, Chicharro es va qüestionar què passaria si el PP perdés la majoria absoluta en les pròximes eleccions i els nacionalistes li exigissin, a canvi del seu suport, la reforma de l'article 2 de la Constitució, que consagra "la unitat indissoluble de la Nació Espanyola". "Què farien llavors les Forces Armades?", es va preguntar el general, que va afegir: "Si els mecanismes de defensa de l'ordre constitucional no funcionen, per acció o omissió, llavors...", va concloure el militar.

El general Chicharro està en la reserva, però no retirat. Continua subjecte al codi disciplinari castrense, que castiga el militar que "expressi públicament opinions que suposin infracció del deure de neutralitat en relació amb les diferents opcions polítiques o sindicals". A més, el general forma part de l'assemblea permanent de la Real y Militar Orden de San Hermenegildo, un òrgan assessor del ministre de Defensa en matèria de recompenses que avalua la "conducta irreprotxable" dels militars.

Als últims mesos hi ha hagut diferents opinions de militars espanyols contràries al moviment sobiranista a Catalunya. Una d'elles va ser la del coronel de l'exèrcit espanyol Francisco Alamán, que va amenaçar amb una intervenció militar davant la possible independència de Catalunya, en una entrevista en un diari digital d'extrema dreta.