Un ferit a Barcelona: ''Les primeres setmanes em costava dormir, l'agressió em va despertar impulsos de ràbia ''

Un ferit a Barcelona: ''Les primeres setmanes em costava dormir, l'agressió em va despertar impulsos de ràbia ''

Un ferit a Barcelona: ''Les primeres setmanes em costava dormir, l'agressió em va despertar impulsos de ràbia ''

Actualitzat
Pla detall d'una urna de l'1-O al menjador de l'escola Mediterrània on es va fer la votació, el 27 de setembre de 2018 (horitzontal).

Pla detall d'una urna de l'1-O al menjador de l'escola Mediterrània on es va fer la votació, el 27 de setembre de 2018 (horitzontal).

ACN Barcelona.-L'escola Dolors Monserdà - Santapau és un dels centres de la ciutat de Barcelona que va patir les càrregues policials de l'1-O. No va ser fins passades les 12 del migdia que els agents de la policia espanyola van arribar a les portes de l'escola, les van esbotzar i van registrar tot l'edifici per aconseguir agafar les urnes. Els protagonistes ho recorden bé. És el cas d'en Jordi Pont, pare de l'escola, que tan bon punt va veure els agents, va fer ''resistència pacífica'', ajagut a terra. Els agents el van arrossegar, li van forçar el canell i el peu i un cop van aconseguir que es posés dret, el van colpejar contra la paret. Un any després, en Jordi reconeix que les primeres setmanes li costava dormir i que l'agressió el va ''violentar, alterar i despertar impulsos agressius de ràbia i impotència''.

En Jordi recorda que els dies després de l'1-O, quan es posava a dormir recordava les imatges viscudes i que havia vist a través dels mitjans de comunicació. Per sort, diu, ''amb el temps s'ha anat reconduint''. Admet, però que així com els traumes físics de l'agressió només li van durar unes setmanes, de tant en tant encara pensa en allò viscut, sobretot quan veu imatges d'operatius policials. Reconeix que el mateix dia del referèndum entenia que ''era factible'' que la jornada es desenvolupés com va anar finalment, però admet que no és fins que va veure les càrregues policials a altres escoles que no t'ho acabes de pensar. De fet, recorda que tenia la sensació d'estar fent un nou 9-N, i creu que si s'hagués ''menystingut'' per part del govern espanyol, no hagués passat d'aquí. Però no va ser així. En Jordi va decidir passar la nit a l'escola davant l'amenaça policial i des de primera hora va estar present al centre, a la carretera de Vallvidrera, per poder garantir les votacions. També ho va fer la Magda Esteban, mestra de l'escola, que recorda encara molt emocionada els moments que van viure ara fa un any. Per la Magda, el dia va començar amb els ànims ''nerviosos però il·lusionats''. En començar a rebre imatges d'altres escoles va tenir la sensació ''d'estar mirant una pel·lícula'' perquè allà tot era ''tan tranquil''. Recorda que se n'anava cap a casa a dutxar-se quan a la ronda, on arribava la cua de votants, va veure arribar les furgonetes de la policia, i va tornar enrere. Els concentrats van tancar la porta d'entrada al recinte, entre d'altres motius, perquè l'escola estava plena de nens. Els van dur tots a la pista de l'edifici de Primària perquè no veiessin res i finalment se'ls van emportar de l'escola. Mentrestant, i després d'esbotzar la porta, la policia va començar a carregar fins que van aconseguir entrar a l'edifici d'educació infantil. Els agents van escorcollar i malmetre bona part de les instal·lacions en busca de les urnes que finalment van trobar als congeladors. Com que no més n'hi havia dues, explica la Magda que el cens d'aquella escola és petit, els policies van creure que n'hi havia més i es van dirigir a l'edifici de Primària. Hi va intercedir per evitar que, en un primer lloc, hi hagués algun infant que pogués veure l'actuació, i en segon lloc, per evitar que es malmetés un segon equipament. La Magda es va arribar a encarar als agents per defensar el centre i els infants que hi havia. Els agents, explica la Magda, van acabar arrancant les portes d'entrada i van rastrejar les aules. Finalment, van marxar sense endur-se res més. El 2-O, el dia més durTant en Jordi com la Magda recorden el sentiment agredolç de no haver pogut impedir que les forces de seguretat s'enduguessin les urnes, però sobretot per la Magda, va ser encara més dur enfrontar-se a la realitat l'endemà. Recorda aparcar la moto i caminar al ralentí. ''Tens el cor encongit'' diu la Magda, que es repetia ''tens 27 alumnes i no pots fer el número''. Només entrar a l'escola es va ''ensorrar''. El claustre havia quedat més aviat per organitzar el dia i es va decidir fer sonar 'Imagine' pels altaveus a l'hora d'entrada. Un cop van entrar les famílies, de manera espontània, es van agrupar a la pista. Mica en mica, es van anar enduent els infants a les classes. La Magda explica que molts ploraven. Dins l'aula, van fer una assemblea i es va proposar dibuixar flors per decorar el mur del pati. A la seva classe, de 2n de Primària, els infants van plantejar els perquès generats el dia anterior. La Magda reconeix que no era fàcil perquè a l'escola no es parla de política però admet que ''intentar defensar la situació'' per posar sobre la taula el què havia passat, va perpetrar-se que la situació ''no es pot defensar, que per voler votar, tot i que no t'agradi què vota a gent, peguis a la gent''. A la Magda, també la va marcar que a l'hora de dibuixar les flors, a la seva classe, només van sortir les càrregues policials. Normalitat a la forçaL'escola ha recuperat la normalitat, diu la Magda, ''perquè és ''la nostra obligació'', però individualment, reconeix que encara no s'ha recuperat. Considera que mai no havia sentit ràbia per res ni ningú i que ara, en canvi, no la vol ''ni veure'', la policia'' . A l'escola no se n'ha tornat a parlar, almenys de manera oficial, tot i que ella és partidària de no vetar cap tema que surti de l'interès dels nens. Aquesta serà la filosofia que agafarà aquest dilluns quan torni al mateix lloc, un any després.L'urna de la Mediterrània, de recordA l'escola Mediterrània també es guarda un record ben especial de l'1-O. Va ser un dels primers centres que va rebre les càrregues policials després d'un cap de setmana intens en què els veïns s'havien organitzat per protegir el centre de votacions. L'escola va tancar el divendres, però una mare es va assegurar de quedar-se la clau. Es va tornar a obrir gràcies al treball en xarxa dels voluntaris i dels veïns que van involucrar-se en el referèndum. L'AMPA no havia muntat res, i va ser el mateix barri i va proposar traslladar actes de la festa major al recinte escolar. Així ho expliquen l'actual presidenta de l'AMPA, Ceci López, i una altra mare de l'escola, l'Ester Zamora, que tornen a preparar diferents actes per commemorar aquella jornada a l'escola, que va contrastar l'ambient festiu del dissabte amb la tensió del diumenge. Un any després, l'Ester admet que ''ningú no s'esperava res amable, però tampoc havíem imaginat res tan fort''. I és que el record d'aquestes dues mares és que la càrrega va ser ràpida, sense avisar i perjudicant els més dèbils. ''No es va fer cordó de resistència'', explica la Ceci, sinó que es va donar prioritat a la gent gran i persones amb dificultat de mobilitat, i es van anar fent cues llargues ja abans d'obrir el col·legi. Després de la presència policial que va deixar fins a 30 persones ferides, es va poder començar la votació, ''amb menys urnes'', ja que la policia se'n va endur algunes. De les dues urnes que van poder salvar, una encara la guarden de record a la mateixa bossa amb la que va arribar. Record sense victimismeDurant el curs, a l'escola Mediterrània no s'ha parlat ni abordat el tema. Perquè, tal com diu la Ceci, ''els mestres no se senten amb llibertat d'expressió'', i cadascú, a casa seva, ho ha hagut de gestionar ''com ha sabut o pogut''. Un any després però, tampoc no volen oblidar-se de la jornada i els mateixos veïns han organitzat activitats durant tot el diumenge a través de l'Asemblea de Defensa de les Llibertats de la Barceloneta (ADL). L'objectiu, explica l'Ester, és veure el dia des d'una manera ''constructiva i no des del victimisme'', per agafar el record del què va passar des d'un punt de vista més propositiu.