Un excap de sala de Razzmatazz admet davant l'Audiència que utilitzaven diner 'negre'

Un excap de sala de Razzmatazz admet davant l'Audiència que utilitzaven diner 'negre'

Un excap de sala de Razzmatazz admet davant l'Audiència que utilitzaven diner 'negre'

Pla general de la sala de vistes de l'Audiència amb l'acusat, d'esquena, assegut al mig l'11-10-16 (horitzontal).

Pla general de la sala de vistes de l'Audiència amb l'acusat, d'esquena, assegut al mig l'11-10-16 (horitzontal).

ACN Barcelona.-Un excap de sala de la Sala Razzmatazz de Barcelona ha admès aquest dimarts davant de l'Audiència de Barcelona que l'empresa amagava a Hisenda una part de la recaptació per la venda d'entrades i que utilitzava diner en efectiu per pagar a proveïdors sense factura. L'home ha declarat com a acusat en un judici pel qual se li demanen sis anys de presó per haver-se suposadament apropiat d'uns 140.000 euros de la recaptació entre 2012 i 2013. L'acusat ha negat el delicte i durant les seves respostes a la fiscal ha dit que part de la comptabilitat de l'empresa es feia en 'negre', cosa que ha sobtat tant al ministeri públic i al magistrat president de la secció que li han fet ratificar l'afirmació.

Pablo A.G., treballava des del 2004, amb 24 anys, a la famosa discoteca i sala de concerts del barri del Poblenou de Barcelona. El 2012, quan ja en portava vuit, el van fer cap de sala, i per tant era un dels encarregats de fer quadrar les taquilles, guardar els diners en efectiu en caixes fortes i introduir la recaptació al sistema informàtic.La fiscalia i l'empresa asseguren que després de quadrar la caixa de cada taquilla amb cadascun dels seus responsables davant, el cap de sala hauria "modificat" a la baixa les quantitats recaptades. Així, entre gener del 2012 i setembre del 2013, quan va ser acomiadat, hauria fet nombrosos abonaments de quantitats entre els 210 i els 3.720 euros, que en total sumarien 139.043 euros.Quan l'empresa va sospitar que alguna cosa fallava, va contractar una empresa de detectius i va instal·lar càmeres de videovigilància a l'anomenat 'zulo' on es comptabilitzaven els diners i es guardaven en caixes fortes. Així, en alguna gravació es pot veure com l'acusat es posa el que sembla un feix de bitllets enrotllat amb una goma a la butxaca. A més s'han detectat alteracions dels documents comptables de recaptació de quatre dies de finals d'agost del 2013.Per tot això, la fiscalia i l'empresa li demanen sis anys de presó i 3.600 euros de multa per apropiació indeguda continuada i falsedat en document mercantil, a més de retornar la part desviada.La defensa sosté que només hi ha indicis que com a màxim s'hauria pogut embutxacar uns 15.000 euros, basant-se en els arxius informàtics alterats i les imatges gravades, que ha intentat impugnar però que el tribunal ha validat com a prova. També ha demanat que es tingui en compte la investigació que Hisenda va obrir el 2014 contra nombroses discoteques de l'estat que apuntava un possible frau fiscal per l'ocultació de diner en efectiu procedent de les entrades. L'acusat ha negat haver-se embutxacat diners i ha explicat el complex procés per quadrar les taquilles de l'entrada i reflectir-ho a la comptabilitat de l'empresa. Així, quan es tancaven les taquilles al final de la nit, el taquiller posava tots els diners i els comprovants de compra amb targeta bancària en una bossa, avisava el cap de sala i un vigilant de seguretat. Anaven a l'anomenat 'zulo' i allà el taquiller i el cap de sala comptaven els diners en metàl·lic i els comprovants bancaris i ho contrastaven amb tots els tipus d'entrades venudes que havien quedat registrades al terminal de venda de la taquilla. Si no quadrava per un poc marge, es donava per bo. Si desquadrava de molt, es recomptava altre cop i es buscaven errors.Quan tot estava bé, el cap de sala introduïa les xifres en un document d'Excel, l'imprimia i el feia signar al taquiller. Aleshores aquest últim sortia i el cap de sala imprimia un segon document i distribuïa els diners en metàl·lic en diverses caixes fortes segons uns criteris preestablerts. Aquí és on teòricament l'acusat hauria aprofitat per quedar-se diners, modificant el document a la baixa. Ell, però, ha explicat que el segon document es generava automàticament i no es podia modificar, sinó que venia preestablert per uns criteris que la direcció de l'empresa marcava a l'informàtic durant la setmana prèvia. Així, aquest segon document introduïa al sistema informàtic una "reducció de la facturació real" amb percentatges força alts, de dues xifres. Amb codis de colors, el document marcava automàticament on s'havien de deixar diverses quantitats de diners en metàl·lic i "era sabut per tothom" que una part anava a una "caixa B" per pagar en efectiu a proveïdors sense factura a canvi.L'acusat ha afegit que fins i tot quan s'organitzaven festes o concerts conjuntament amb altres empreses, en les reunions prèvies es parlava "explícitament" de diner 'B'.