Un estudi valencià sobre crits i insults de conductors, premi Ig Nobel de la Pau

La tercera part dels conductors tenen un comportament agressiu quan condueixen i criden i insulten els altres. La bona notícia és que la resta, la gran majoria, diu que això no ho fa mai o gairebé mai.

Són les dades d'una recerca duta a terme per un equip de la Universitat de València, encapçalat per Francisco Alonso, director de l'Institut Universitari de Trànsit i Seguretat Vial d'aquesta institució. L'estudi es va publicar al Journal of Sociology and Anthropology, a finals del 2016. Però ara ha saltat a l'actualitat, perquè ha estat distingit amb el Premi Ig Nobel de la Pau.

Els Premis Ig Nobel són una paròdia dels prestigiosos Nobel. Es lliuren des del 1991 a recerques publicades que són inusuals, extravagants o banals, però que poden tenir el seu valor. Els seus promotors diuen que distingeixen "assoliments que primer fan riure a la gent i després la fan pensar". El premi per a l'equip de la UV s'ha concedit "per haver mesurat la freqüència, motivació i efectes de cridar i insultar mentre es condueix un automòbil".

Els investigadors es van basar en un qüestionari que van passar a una mostra de 1.100 conductors d'entre 14 i 65 anys. Vora dos terços -678- eren homes. Es preguntava sobre els hàbits de conducció i sobre la consideració que mereixien algunes conductes. I els resultats indicaven que la conducció agressiva era normal en el 33,6% dels enquestats. Aquí s'hi inclouen el 2% que reconeixia que ho feia sempre i un 5% que ho feia moltes vegades. A l'altre costat, un 24,8% deia que no ho feia gairebé mai i un 41,6 afirmava que no ho feia mai.

Comportaments considerats normals

Els autors comenten, en l'article, la tolerància que desperten aquestes actituds, que representen un risc real d'accidents. Per als investigadors, alguns conductors les toleren i les consideren inevitables, però d'altres reaccionen amb indignació i "deixen anar tot el seu lèxic d'obscenitats i paraules gruixudes", que acompanyen amb alguns gestos ben coneguts en el llenguatge no verbal i fins i tot arriben a la confrontació directa.

En general, expliquen, els comportaments agressius a la carretera depenen de factors com l'estrès, la fatiga i els trets de personalitat de cadascú. Però els autors han descobert que es produeixen més en carreteres importants i en àrees urbanes, i estan relacionats amb comportament d'altres usuaris que "trenquen les normes i realitzen maniobres arriscades".

Els nens ho aprenen

Per solucionar-ho -i d'aquí deu venir l'Ig Nobel de la Pau-, proposen educació viària i campanyes que enforteixin i augmentin entre els usuaris la cultura de la seguretat a les carreteres.

Però comenten un fet que ajuda a perpetuar aquests comportaments: els nens observen i internalitzen el crits, insults, renecs i gestos obscens i acaben tenint la percepció que això és normal.

La conducció antisocial, diuen, és contagiosa, acaba sent la norma estadística a grans ciutats i es converteix en un predictor de comportaments de risc durant la conducció. "Un cop dintre del cotxe i darrera del volant, la gent es transforma i gairebé mai per a bé", conclouen.