Un estudi sobre aigües subterrànies conclou que a diferents llocs de la ciutat de Barcelona es consumeixen diferents drogues

L'orina s'emporta elements químics que hem consumit. Aquesta orina va a parar a les clavegueres i de l'aigua que hi corre sempre hi ha una petita part que s'escola cap a les aigües subterrànies. En el primer estudi que es fa al món per detectar substàncies il·legals a nivell freàtic, s'han pres mostres al nord, centre i sud de Barcelona.
Un estudi sobre aigües subterrànies conclou que a diferents llocs de la ciutat de Barcelona es consumeixen diferents drogues
Barcelona

Un estudi sobre aigües subterrànies conclou que a diferents llocs de la ciutat de Barcelona es consumeixen diferents drogues

L'orina s'emporta elements químics que hem consumit. Aquesta orina va a parar a les clavegueres i de l'aigua que hi corre sempre hi ha una petita part que s'escola cap a les aigües subterrànies. En el primer estudi que es fa al món per detectar substàncies il·legals a nivell freàtic, s'han pres mostres al nord, centre i sud de Barcelona.
Redacció Actualitzat
Un cientific examina mostres d'aigua

Un estudi sobre aigües subterrànies revela les drogues que es consumeixen als diferents barris de Barcelona.

Els resultats mostren una relació amb l'activitat socioeconòmica d'aquestes zones. La droga més detectada al delta del Besòs ha estat la metadona, que denota un consum local però també aportacions de riu amunt.

A la banda del Paral·lel, barri de classe treballadora, s'ha trobat droga relativament barata, com l'èxtasi.

En canvi al tercer punt estudiat, al llarg del carrer Mallorca, s'ha trobat droga més cara, cocaïna.

El que ha sorprès és que els nivells de droga pura eren més alts que el metabòlit que l'acompanya, o sigui, que podria ser droga que hauria anat directament a la claveguera.

Damià Barceló, director de l'Institut Català de Recerca de l'Aigua-CSIC diu que "això passa només al carrer Mallorca i podria ser que fos una manipulació o que per algun motiu s'hagués llençat droga (directament a la claveguera). Fins i tot podria servir per identificar si hi ha laboratoris clandestins".

Aquest estudi es va fer amb mostres preses al llarg del 2010 en una trentena de pous, i forma part d'un estudi global sobre l'estat i evolució de les aigües subterrànies.

Enric Vázquez, de l'Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l'Aigua-CSIC, explica que "de cara a la gestió de què es fa de l'aigua subterrània o superficial, a vegades l'aigua que bevem és una barreja entre les dues, és molt important perquè ens permet veure quina és la capacitat de depuració dels seus compostos. (Per tant ens diu) què podem fer, què no podem fer, què s'ha de depurar, què no cal depurar i per això ho investiguem".

Les concentracions mesurades són molt baixes, i això podria aportar dades sobre la capacitat autodepuradora del terreny. En qualsevol cas, no suposen un perill per a la salut ni per a l'entorn.