Un estudi proposa redistribuir els alumnes immigrants per fomentar l'ús del català
Dominen perfectament la llengua catalana però fan servir majoritàriament el castellà per relacionar-se fora de les aules. És un fenomen general que la Plataforma per la Llengua vol invertir. Han fet un estudi que es fixa sobretot en l'alumnat d'origen estranger i proposa mesures per aconseguir la integració lingüística. Algunes són complexes: per exemple evitar la repetició dels guetos urbanístics creats fa anys amb la immigració vinguda de la resta d'Espanya. També proposen fomentar les activitats i els espais comuns d'oci fora de l'escola i impulsar la relació de les famílies immigrades amb les associacions de veïns i amb les associacions de pares.
L'estudi de la Plataforma per la Llengua, que compta amb el suport de la Fundació Lluís Carulla, proposa diverses mesures per fomentar l'ús de la llengua catalana entre l'alumnat immigrant de primària i secundària dels centres catalans. Entre les propostes destaquen la de fomentar polítiques de redistribució urbanística eficaces per fer possible el contacte d'aquest col·lectiu amb el català i evitar guetos; incentivar l'aprenentatge del català als pares; trobar estratègies que fomentin la participació en activitats extraescolars; potenciar l'educació no formal; introduir l'educació intercultural; potenciar la figura del mediador cultural; oferir espais de socialització; introduir personal de les minories culturals als centres i millorar-ne el finançament.
Una altra de les propostes de l'estudi de la Plataforma per la Llengua és valorar el repartiment d'alumnes entre les escoles públiques i privades mitjançant les comissions d'escolarització o la fusió d'escoles, com per exemple ha passat a Vic. I és que l'escola concertada té una responsabilitat, segons la coordinadora del document, Natàlia Gomà, qui ha afegit que el repartiment és una de les demandes de l'escola pública.
L'estudi constata l'augment dels alumnes immigrants a les escoles catalanes, que ha passat de 9.868 escolars el curs 1991-1992 (un 0,81% de l'alumnat total català) a 89.470 de 160 nacionalitats diferents a l'actual (un 9,06%).
L'informe recorda també les iniciatives legislatives a Catalunya en política d'immigració, llengua i educació els últims anys a través d'una sèrie d'entrevistes a responsables tècnics de la Generalitat i ajuntaments, associacions d'immigrants i professionals de l'ensenyament. Segons ha assegurat Natàlia Gomà, abans de l'arribada del tripartit no hi havia directrius clares des de la Generalitat en la política educativa sobre la immigració i ho feia cada centre pel seu compte.
La portaveu de la Plataforma per la Llengua, Sònia Llinàs, per la seva part, ha assegurat que hi ha un "repte" amb la immigració davant la llengua i ha afirmat que és vital que la societat civil utilitzi el català com a llengua d'ús perquè esdevingui vehicle d'integració.
