Un estudi destaca que més del 90% del creixement de la població catalana al segle XXI es deu al saldo migratori

Un estudi destaca que més del 90% del creixement de la població catalana al segle XXI es deu al saldo migratori

Un estudi destaca que més del 90% del creixement de la població catalana al segle XXI es deu al saldo migratori

ACN Cerdanyola del Vallès.-Un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha destacat que més del 90% del creixement de la població catalana s'ha degut al saldo migratori. Catalunya ha passat dels 6,2 als 7,5 milions d'habitants gràcies al 'boom migratori', amb més d'1,7 milions de persones arribades de 2000 a 2014, tot i que s'observa com a partir de 2008 l'arribada de fluxos internacionals ha caigut a la meitat. A Catalunya els nascuts a l'estranger han passat a representar el 17% dels empadronats, el 18,3% són originaris de la resta de l'Estat i els nascuts a Catalunya representen el 64,7%. L'estudi també revela l'escurçament de la diferència en l'esperança de vida entre homes i dones passant d'una diferència de set anys a 5,5. Per últim, l'edat mitjana del primer matrimoni s'ha allargat en 4,5 anys sent els 34,3 anys per als homes i els 32,3 per a les dones. En general els matrimonis s'han reduït un 19% des del 1999 i predominen els civils.

A partir del 2008, amb la crisi econòmica, el creixement de la població va començar a disminuir a conseqüència del saldo migratori. La pèrdua de població podria haver tocat fons el 2013, amb 45.000 persones menys; l'emigració seria de gairebé 800.000 sortides, de les que només un 14% han estat protagonitzades per autòctons.Domingo ha apuntat que "l'accidentada" evolució de la població catalana, depenent dels saldos migratoris, obliga a una "constant redefinició". "Cada cop més i amb massa freqüència, per una part de la població, reeixir econòmicament i professionalment significa renunciar a tenir parella i\/o fills, o marxar del país", explica l'autor de l'estudi. Per això, ha suggerit que l'esforç ha d'anar dirigit a construir elements que possibilitin la cohesió social i a lluitar contra l'economia de mercat "que deixa les persones a la intempèrie i fa créixer la desigualtat". "Potser és el millor moment perquè ens preguntem cap a on anem, deomogràficament parlant", ha dit.Aquestes dades estan recollides a l'article 'Resiliència i estrès demogràfic a la Catalunya del segle XXI', elaborat pel Centre d'Estudis Demogràfics de la UAB i que analitza el creixement, la formació de la parella i la fecunditat, la longevitat i els moviments migratoris a la Catalunya del segle XXI. El seu autor, Andreu Domingo, ha definit la demografia catalana com un "sistema resilent" pe la "capacitat de tornar a l'equilibri després d'una situació crítica i assenyala el ritme cada cop més intens i abrupte de la seva evolució".S'escurça la diferència entre homes i dones en esperança de vidaD'altra banda, l'estudi constata que la diferència en l'esperança de vida entre homes i dones s'ha escurçat ja que mentre el 200 la distància era de gairebé set anys, el 2014 s'havia reduït als 5,5. Així, els homes viuen 80,4 anys de mitjana i les dones 85,9. Això es deu principalment a la millora en la salut a partir dels 65 anys. El 2014 s'estimava que els homes de 65 anys viurien encara 19 anys més, mentre que les dones podien afegir 23,1 anys. Si continua el ritme de creixement registrat des del 200, per cada any viscut s'afegeix 0,2 anys més de vida a partir dels 65.Avui dia, l'esperança de vida entre homes i dones s'acosta degut a l'adopció d'hàbits perjudicials per la salut entre les dones -especialment el tabaquisme- i la correcció entre els homes, assegura l'estudi.D'altra banda, la immigració i el model econòmic han impactat en el model de família i parella. Des del 1999 els matrimonis s'han reduït en un 19% i han canviat la seva forma. Per exemple, el 83% de matrimonis eren civils, mentre que a finals del segle XX només ho eren una tercera part.L'edat mitjana del primer matrimoni s'ha allargat en 4,5 anys sent els 34,3 anys per als homes i els 32,3 per a les dones i gairebé la meitat de les parelles entre els 25 i els 34 anys cohabiten. El nombre de ruptures ha tornat a créixer, després d'haver tocat sostre el 2006 amb 27.486 trencaments. El 2014, el 47% dels fills eren nascuts fora del matrimoni. Entre 2000 i 2013, el 26,6% dels naixements enregistrats tenien pare o mare nascut a l'estranger. Un cop arribada la crisi, els naixements i la fecunditat han davallat tant entre les autòctones com entre les immigrades.