Un estudi de l'Hospital de Bellvitge conclou que els obesos i els addictes al joc i a substàncies comparteixen trets neuropsicològics

Un estudi de l'Hospital de Bellvitge conclou que els obesos i els addictes al joc i a substàncies comparteixen trets neuropsicològics

Un estudi de l'Hospital de Bellvitge conclou que els obesos i els addictes al joc i a substàncies comparteixen trets neuropsicològics

Foto de grup dels investigadors de l'Hospital de Bellvitge autors dels estudis. (Horitzontal)

Foto de grup dels investigadors de l'Hospital de Bellvitge autors dels estudis. (Horitzontal)

ACN L'Hospitalet de Llobregat.-Un estudi conjunt de l'Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) i el Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa d'Obesitat i Nutrició (CIBEROBN) ha determinat que els obesos, els addictes al joc i els addictes a substàncies comparteixen determinades característiques neuropsicològiques. Concretament, tots tres col·lectius tenen més dificultats que la població sana a l'hora de prendre decisions. Després d'avaluar els diferents col·lectius amb una prova neuropsicològica, també es van observar diferències específiques associades a cada trastorn. Les investigacions també han descobert que, en pacients amb anorèxia nerviosa, aquest menor rendiment cognitiu és reversible amb el tractament. Aquests resultats van ser presentats la setmana passada a la 22a Reunió de la Societat de la Investigació dels Trastorns de l'Alimentació celebrada a Nova York, als Estats Units, i s'han publicat a destacades revistes científiques internacionals.

Un dels estudis va comparar 106 pacients amb addiccions a substàncies, 178 pacients amb trastorn de joc, i 194 persones sanes. Tots els pacients van ser avaluats amb una prova neuropiscològica en format de videojoc amb cartes, l'Iowa Gambling Task (IGT), que permet mesurar fins a quin punt una persona va aprenent dels seus errors per adoptar la decisió que més el beneficia. Els resultats van demostrar que els tres grups de pacients de l'estudi (obesitat, addiccions a substàncies i trastorn de joc) van obtenir pitjors puntuacions que el grup de persones sanes.Alhora, també es van observar diferències específiques associades a cada trastorn: els pacients amb obesitat comencen a aprendre més tard i més a poc a poc de les seves errades que els pacients sans; els pacients amb addiccions a substàncies aprenen abans, però després milloren més lentament, i els pacients amb trastorn de joc presenten decisions molt aleatòries i no mostren aprenentatge durant la tasca. Segons Fernando Fernández-Aranda, cap de la Unitat de Trastorns de la Conducta Alimentària de l'HUB, "la presa de decisions implica fer un balanç dels guanys i perjudicis de portar a terme una acció i, en aquest balanç, hi tenen un paper important les emocions, les motivacions i les cognicions. Si hi ha una alteració en el procés de presa de decisions, aquest fet pot tenir repercussions en la salut". Una troballa esperançadora per als pacients amb anorèxiaUn altre treball dels mateixos investigadors va tenir com a objectiu examinar la presa de decisions en 42 pacients amb anorèxia nerviosa i 46 persones sanes amb pes normal. A diferència d'altres recerques realitzades amb persones anorèxiques, aquest estudi va avaluar les funcions cognitives en iniciar el programa de tractament a l'Hospital Universitari de Bellvitge, i al cap d'un any.Es va observar que el rendiment en presa de decisions de les pacients amb anorèxia nerviosa, en començar el tractament ambulatori, era més baix que el dels controls. No obstant això, les pacients que van aconseguir una remissió completa de l'anorèxia nerviosa al cap d'un any (el 74%) van presentar un rendiment similar al dels controls en aquesta prova. Per tant, l'estudi demostra que, si l'anorèxia remet, els efectes sobre el cervell també remeten.El doctor Fernández-Aranda valora aquesta troballa com a "molt esperançadora, ja que, en contra d'algunes teories que sostenien que la malnutrició pròpia de l'anorèxia té un efecte nociu permanent a nivell cerebral, s'ha vist que aquestes alteracions són reversibles en cas que s'aconsegueixi un pes saludable i una reducció de la simptomatologia alimentària a llarg termini".