Un estudi conclou que el mercat laboral i la nacionalitat determinen el lloc on s'estableixen els immigrants

Un equip de la Universitat Politècnica de Catalunya ha estudiat la relació que mantenen els immigrants amb la vivenda. En el seu estudi, els experts han establert la trajectòria que segueix un estranger des que arriba i busca el primer lloc per viure, normalment precari, fins que aconsegueix tenir un pis propi i explica com les nacionalitats i les diferents cultures influeixen a l'hora de triar el lloc on establir-se. Les persones d'origen asiàtic i llatinoamericà són les més urbanes, mentre que els de l'Europa de l'Est i els africans són més rurals, malgrat que tot depèn del mercat laboral. Finalment, l'estudi preveu que en el futur immediat aquest col·lectiu representarà el principal demandant d'habitatge.
Un estudi conclou que el mercat laboral i la nacionalitat determinen el lloc on s'estableixen els immigrants
Barcelona

Un estudi conclou que el mercat laboral i la nacionalitat determinen el lloc on s'estableixen els immigrants

Un equip de la Universitat Politècnica de Catalunya ha estudiat la relació que mantenen els immigrants amb la vivenda. En el seu estudi, els experts han establert la trajectòria que segueix un estranger des que arriba i busca el primer lloc per viure, normalment precari, fins que aconsegueix tenir un pis propi i explica com les nacionalitats i les diferents cultures influeixen a l'hora de triar el lloc on establir-se. Les persones d'origen asiàtic i llatinoamericà són les més urbanes, mentre que els de l'Europa de l'Est i els africans són més rurals, malgrat que tot depèn del mercat laboral. Finalment, l'estudi preveu que en el futur immediat aquest col·lectiu representarà el principal demandant d'habitatge.
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Barcelona és, després de Madrid, la ciutat que acull més immigrants de tot l'Estat. Dels 20.000 immigrants que hi vivien el 1996, van passar a 200.000 el 2006, multiplicant per 10 així el seu nombre. Ara un estudi ha volgut analitzar la relació que mantenen els nouvinguts amb la vivenda.

Les persones d'origen asiàtic i llatinoamericà són les més urbanes, mentre que els de l'Europa de l'Est i els africans són més rurals, malgrat que tot depèn del mercat laboral. A més, tot i que les grans ciutats són les que absorbeixen major nombre d'immigrants, amb el pas del temps es descentralitzen cap a les perifèries metropolitanes.

L'estudi distingeix quatre etapes ascendents en l'evolució de les condicions de vida, El primer estadi és el de l'aterratge: normalment és de curta durada i gasten molts diners en lloguers desorbitats de llits, sovint en pisos sobreocupats. El segon, l'arribada, quan aconsegueixen tenir una habitació per a ells sols o per a la família. El tercer, l'assentament, marcat per l'obtenció de papers, que millora de forma objectiva i subjectiva les seves condicions de vida. Aquí miren de llogar un pis per poder estar la família sola. Finalment, el quart, l'estabilització, quan ja tenen una feina estable i busquen una vivenda de compra.

No hi ha dades de quant temps triguen a arribar a l'estabilització. Però l'estudi preveu que en el futur immediat aquest col·lectiu representarà el principal demandant d'habitatge. La pregunta ara és saber què passarà amb les persones que compren vivendes si l'atur segueix a l'alça, ja que els immigrants són els primers a notar la crisi.

VÍDEOS RELACIONATS