Un esprint literari amb la fama després de morir

Els seus pares, de condició humil, el van enviar amb pocs anys a viure amb els seus avis en un petit poble al camp. L'any 1983 va entrar a treballar en una important agència de notícies sueca, on entre altres feines va fer de crític de literatura i va ser corresposal a l'Àfrica. L'any 1995, Stieg Larsson va deixar l'agència i va fundar la revista "Expo", on va aprofundir en l'estudi i la denúncia de les tendències antidemocràtiques, d'extrema dreta i racistes de la societat sueca.

L'escriptor suec fa conferències arreu del món per mantenir viva la flama contra la ultradreta i és amenaçat de mort diverses vegades. Stieg Larsson va ser militant de la Kommunistika Arbetareförbundet (Lliga Comunista de Treballadors), però va durar ben poc, desenganyat per la manca de democràcia que va veure dins els règims socialistes de l'estranger.

Stieg Larsson va passar els últims tres anys de la seva vida dedicat a la literatura. Amb 47 anys va escriure la trilogia "Millennium" cada dia quan tornava a casa després de treballar a la revista "Expo". Va escriure els tres llibres dedicant-hi nou mesos a cadascun. Els tres "parts literaris" els va lliurar a una editorial d'un amic seu pocs dies abans de tenir un atac de cor que va posar fi a la seva vida. No va poder veure cap de les seves obres publicada, ni va intuir l'impacte literari que aconseguiria.

Els drets d'autor els cobra el seu pare i el seu germà. La seva dona, amb qui va conviure 30 anys, no té cap benefici econòmic perquè, segons diuen, per raons de seguretat mai va establir papers que la vinculessin amb ell davant les amenaces de mort que rebia. La mort de Larsson l'any 2004 va ser el preludi del seu èxit literari i d'unes disputes familiars en què la pitjor part es va reservar a la seva parella.