Un equip de TV3 entra a la borsa de diamants de Ramat Gan, un dels edificis més segurs d'Israel
El negoci dels diamants s'està recuperant de la crisi després d'uns anys amb dificultats. El sector s'ha convertit en els darrers mesos en un valor refugi, com l'or, i això ha fet que s'hi acostessin diversos inversors. L'estat d'Israel és un dels actors més importants en la compravenda d'aquestes pedres precioses. Al poble, a prop de Tel Aviv, Ramat Gan, hi ha la borsa de diamants més gran del món, un món a part amb tribunals propis i un ampli dispositiu de seguretat.
Històricament, el negoci de les pedres precioses ha estat en mans de la comunitat jueva. Amb el pas del temps, la situació no ha canviat: Israel no és un gran productor de diamants, ja que la matèria primera es concentra en un 75% a l'Àfrica; ni tampoc el país on més se'n venen, que són els Estats Units. Tanmateix, la ruta dels diamants no s'entén sense Israel: és on hi ha la borsa de diamants més gran del món, la de Ramat Gan. És on les pedres brutes es converteixen en diamants per distribuir-se després a botigues d'arreu del món.
Entrar a la borsa de diamants de Ramat Gan significa introduir-se en un nou món. Aquest edifici, per on cada dia es passegen més de 20.000 persones dedicades a comprar, vendre, tallar i polir diamants, té el seu propi codi de conducta i una llei particular. Els negocis no es tanquen amb cap contracte, sinó amb una encaixada de mans. Si algú el trenca, els seus propis tribunals en decideixen el càstig i no el sistema judicial israelià. A l'edifici hi ha una paret plena de fitxes amb fotografies i dades dels delinqüents, per tal que tothom els conegui i ningú hi mantingui tractes. A més, tenen prohibida l'entrada a tots els mercats de diamants del món.
El codi ètic de la borsa també garanteix que les pedres precioses que s'hi venen no són el que es coneix com a "diamants de sang". Un protocol amb les Nacions Unides controla en la mesura que pot l'arribada de diamants utilitzats per finançar guerres i abusos dels drets humans.
El sistema de seguretat d'aquesta borsa particular és dels més segurs d'Israel. En entrar a l'edifici, als visitants els prenen les empremtes digitals, els fan una fotografia i els col·loquen un control al cos que permet saber on es troben en tot moment i en quin moment han de deixar l'immoble. Evidentment, també hi ha milers de càmeres que ho controlen tot. Això fa que, si algú perd un diamant sense voler, no s'inquieti gens: sap que segur que el trobarà.
Entrar a la borsa de diamants de Ramat Gan significa introduir-se en un nou món. Aquest edifici, per on cada dia es passegen més de 20.000 persones dedicades a comprar, vendre, tallar i polir diamants, té el seu propi codi de conducta i una llei particular. Els negocis no es tanquen amb cap contracte, sinó amb una encaixada de mans. Si algú el trenca, els seus propis tribunals en decideixen el càstig i no el sistema judicial israelià. A l'edifici hi ha una paret plena de fitxes amb fotografies i dades dels delinqüents, per tal que tothom els conegui i ningú hi mantingui tractes. A més, tenen prohibida l'entrada a tots els mercats de diamants del món.
El codi ètic de la borsa també garanteix que les pedres precioses que s'hi venen no són el que es coneix com a "diamants de sang". Un protocol amb les Nacions Unides controla en la mesura que pot l'arribada de diamants utilitzats per finançar guerres i abusos dels drets humans.
El sistema de seguretat d'aquesta borsa particular és dels més segurs d'Israel. En entrar a l'edifici, als visitants els prenen les empremtes digitals, els fan una fotografia i els col·loquen un control al cos que permet saber on es troben en tot moment i en quin moment han de deixar l'immoble. Evidentment, també hi ha milers de càmeres que ho controlen tot. Això fa que, si algú perd un diamant sense voler, no s'inquieti gens: sap que segur que el trobarà.
