Un edifici de Josep Cerdà torna a lluir la seva façana de fa 153 anys

Són unes pintures d'estil venecià fetes pels artistes italians Antonio Pascutti i Achille Battistuzzi, que aleshores ja eren coneguts a Barcelona pels seus treballs d'escenografia al Liceu
Un edifici de Josep Cerdà torna a lluir la seva façana de fa 153 anys
Barcelona

Un edifici de Josep Cerdà torna a lluir la seva façana de fa 153 anys

Són unes pintures d'estil venecià fetes pels artistes italians Antonio Pascutti i Achille Battistuzzi, que aleshores ja eren coneguts a Barcelona pels seus treballs d'escenografia al Liceu
Redacció
Edifici situat a Consell de Cent amb Roger de Llúria

Edifici situat a Consell de Cent amb Roger de Llúria

Un descobriment pictòric molt valuós en un dels edificis del comerciant Josep Cerdà, a l'Eixample de Barcelona. En la rehabilitació de la façana d'un dels seus edificis s'han recuperat les restes d'unes pintures d'estil venecià que tenen 153 anys i que van ser fetes pels artistes italians Antonio Pascutti i Achille Battistuzzi, que aleshores ja eren coneguts a Barcelona pels seus treballs d'escenografia al Liceu. Ara, després d'un any i mig de feina, està a punt de tornar a lluir.

Les pintures estaven amagades sota una capa de pintura vermella i diverses remodelacions. Molt deteriorades pel pas del temps. Han calgut, però, molts mesos d'investigació i documentació i també més d'un any i mig de tasques de microcirurgia seguint les pistes que la mateixa façana els anava donant.

Així ho explica la restauradora Cristina Macho:

"Són hores i hores i hores de tenir la paret en front i d'anar interpretant les pistes que et dona. Per una banda hi ha les incisions que et donen la informació del dibuix i, després, algunes restes petites de color bastant representatives".

Només queda una única fotografia que es conserva de l'època, en la qual es veu aquest caprici de Josep Cerdà, que va fer construir aquesta finca, i tres més, el 1864, a la mateixa cantonada del carrer Consell de Cent, en uns terrenys que eren seus.

 

De fet, va ser una de les primeres finques d'habitatges de l'Eixample i va voler que dos artistes italians la decoressin imitant els palaus ducals venecians del segle XV.

Santi Gasull, arquitecte, explica el perquè d'aquesta construcció:

"Va ser un caprici d'aquest senyor i un reclam perquè la gent hi vingués a viure. perquè aquí no hi havia res més. El que passa és que va ser un fracàs econòmic. La gent no volia pujar a viure aquí. Per això en deien can Fanga. Perquè, clar, tot, als voltants, era fang".

 

Els departaments de Patrimoni de l'Ajuntament i la Generalitat subvencionen part dels treballs de rehabilitació, que acabaran d'aquí poques setmanes, ja que l'edifici està tipificat com a bé cultural d'interès nacional.

VÍDEOS RELACIONATS