Un economista de l'FMI dimiteix avergonyit i acusa l'organisme de fracassar en la gestió de la crisi

Un veterà economista de l'FMI dimiteix avergonyit pel fracàs en la gestió de la crisi i la incompetència de l'organisme. Acusa el fons d'eliminar informació, de no fer cas de les advertències, d'actuar massa lentament en el dia a dia i de reaccionar a última hora.
Un economista de l'FMI dimiteix avergonyit i acusa l'organisme de fracassar en la gestió de la crisi
Washington

Un economista de l'FMI dimiteix avergonyit i acusa l'organisme de fracassar en la gestió de la crisi

Un veterà economista de l'FMI dimiteix avergonyit pel fracàs en la gestió de la crisi i la incompetència de l'organisme. Acusa el fons d'eliminar informació, de no fer cas de les advertències, d'actuar massa lentament en el dia a dia i de reaccionar a última hora.
Redacció
La imatge corporativa del Fons Monetari Internacional

Peter Doyle va presentar dimecres una carta de renúncia després de 20 anys treballant al fons.

Des de l'inici de la crisi, a finals del 2007, pocs han estat els responsables polítics o econòmics mundials que han mostrat una engruna de penediment o assumit part de la culpa. Per això no deixa de ser notícia la dimissió d'un veterà economista del Fons Monetari Internacional (FMI), que es confessa "avergonyit".

Peter Doyle va presentar dimecres una carta de renúncia en què qualifica la gestió de la crisi de "fracàs de primera categoria" i critica la incompetència del fons. Assegura que, després de 20 anys de servei, està avergonyit de qualsevol vinculació amb l'organisme. Doyle aprofita aquesta missiva, que la cadena nord-americana CNN ha fet pública, per buidar el pap. Acusa l'FMI d'eliminar informació, no fer cas de les advertències i de no actuar amb rapidesa a l'hora de prendre decisions a escala internacional. Diu que durant dos anys s'ha adoptat un rol del dia a dia i que, després, s'ha reaccionat a través d'esforços d'última hora per evitar les "conseqüències d'aquesta mala gestió. Com a exemple d'aquestes conseqüències cita el sofriment de molts a Grècia o que la segona divisa munidal, l'euro, estigui a la vora del precipici.

Pel que fa a les causes d'aquesta mala gestió, l'economista apunta l'aversió cap al risc analític, les prioritats bilaterals i la influència europea. Aquests factors, puntualitza, "estan cada vegada més arrelats, en detriment de les iniciatives proposades per solucionar-los".