Un document revela que Blair ja tenia decidit l'atac a l'Iraq vuit mesos abans de la invasió
L'Iraq continua donant disgustos a Tony Blair enmig de la campanya electoral per a les eleccions generals de dijous. El diari "The Sunday Times" revela un document secret del Foreign Office que demostra que el govern, vuit mesos abans de l'atac contra l'Iraq, ja tenia pràcticament decidida la participació britànica en l'aventura bèl·lica de Washington. El document ja considerava inevitable l'atac nord-americà. Noves revelacions que, tot i l'avantatge electoral del laborisme, donen més munició al líder conservador, Michael Howard.
L'espectre de la guerra de l'Iraq ha tornat a irrompre en la campanya electoral del Regne Unit. Segons un memoràndum confidencial, Blair va donar suport al pla de Bush per forçar un canvi de règim al país àrab vuit mesos abans de la guerra. Els papers donen fe d'una reunió mantinguda amb diversos ministres i alts comandaments militars a Downing Street, on Blair va plantejar la possibilitat d'"un canvi de règim" a l'Iraq.
Segons el diari on ha aparegut la filtració, el text prova que Blair es va comprometre en secret amb Bush, tot i haver estat advertit de la possible il·legalitat de l'acció pel fiscal general britànic, Peter Goldsmith. El primer ministre sempre havia sostingut que no va decidir anar a la guerra fins que no se li va donar a Saddam l'últim avís perquè deposés les suposades armes de destrucció massiva.
Malgrat el pont del Primer de Maig (avui és festiu al Regne Unit), Blair s'ha embarcat en una ronda d'entrevistes i preguntes davant simpatitzants laboristes per respondre a la filtració i defensar la seva integritat. Segons declaracions a la BBC, el primer ministre va rebutjar la idea d'haver decidit atacar l'Iraq el juliol del 2002, ja que "després de la reunió (de Downing Street) vam tornar a l'ONU per donar-li una última oportunitat". "Si Saddam s'hagués adherit a la resolució de l'ONU, tot hauria acabat", sentencia.
El cap de l'executiu s'ha preguntat per què els conservadors i liberals han volgut parlar de la guerra en les últimes dues setmanes. Ell mateix ha respost: "Perquè no tenen res a dir sobre el futur del Regne Unit".
El cap del Partit Conservador, Michael Howard, que va donar suport a la invasió, ha tornat a acusar un cop més el primer ministre de mentir al Parlament. Es qüestionava si el pitjor era que algú fos un mentider o que "posés un país en una guerra basada en una mentida".
