Un descobriment al Marroc fa l'"Homo sapiens" 100.000 anys més vell
Han trobat restes d'una família d'"Homo sapiens" de fa 300.000 anys, mentre que a les més antigues conegudes fins ara se'ls havien calculat 200.000 anys
Un jaciment arqueològic del Marroc està fent replantejar la història de l'evolució humana. S'hi han trobat les restes d'una família d'"Homo sapiens" de fa 300.000 anys. Són calaveres, ossos de les extremitats i dentadures de cinc individus, enterrats juntament amb puntes de llança i ganivets.
Aquestes són les restes més antigues d'"Homo sapiens" que s'han trobat mai, ja que fins ara els primers membres de la nostra espècie detectats s'havien trobat a Etiòpia i els havien datat de fa uns 200.000 anys.
"Homo sapiens" a tot el continent africà
La descoberta l'ha feta un grup de científics encapçalats pel paleoantropòleg francès Jean-Jacques Hublin, de l'Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva, de Leipzig, i es publica aquest dimecres a la revista "Nature".
Ja era àmpliament reconegut pels científics que l'"Homo sapiens" va aparèixer a l'Àfrica, però l'única constància que se'n tenia eren les restes trobades a Etiòpia. Ara es pensa que probablement es van dispersar per tot el continent.
Les pedres fogueres han permès datar-los
La troballa s'ha fet al jaciment de Jebel Irhoud, a l'oest del Marroc, uns 150 quilòmetres a l'oest de Marràqueix. Els investigadors han pogut establir l'edat de les restes gràcies a l'anàlisi de les pedres fogueres que s'han trobat al costat dels ossos, i que aquests primers humans haurien fet servir per encendre foc.
La fesomia d'aquests primers "Homo sapiens" era semblant a la nostra, tot i que el crani era més petit, cosa que fa pensar que tenien un cervell menys desenvolupat. No es descarta que en el futur encara es puguin trobar restes més velles.
