Barcelona

Un de cada quatre treballadors a temps parcial, en risc de pobresa

El 60% dels ocupats a temps parcial busquen feina a jornada completa

Esther OrtegaActualitzat

La taxa d'atur es troba al seu nivell més baix des del començament de la crisi i, a tot l'Estat, ja hi ha més de dinou milions de persones amb feina. Ara bé, una part de les noves feines són a temps parcial, i la majoria dels treballadors amb aquests contractes, un 60%, voldria fer jornada completa perquè no arriba a final de mes.

De fet, just abans de la crisi, el 14% de les persones que tenien feina a temps parcial estaven en risc de pobresa. Ara, i segons les últimes dades disponibles, del 2016, ja són un 24%, un de cada quatre, i es consolida, així, una paradoxa; persones amb feina que, malgrat tot, han de recórrer a l'ajuda per cobrir les seves necessitats més bàsiques

La Lídia Pérez, per exemple, té feina, però en busca una altra. Fa uns mesos, tenia una jornada a temps complet, però aquell contracte es va acabar i des del juny només treballa a mitja jornada els caps de setmana, i amb els 400 euros que cobra els números no surten.

"Tenia un sou complet i després no vaig tenir res, i em vaig quedar sense res".

Durant aquest temps, Càritas l'està ajudant amb el menjar, el transport i la seva formació. Des d'aquí, l'orienten per trobar una feina que s'adeqüi al seu perfil i pugui donar-li allò que per molts s'ha esfumat del mercat de treball: una estabilitat a la feina.

Gairebé el 60% dels ocupats a temps parcial ho fan perquè no troben una feina a temps complet, una situació que abans de la crisi només afectava un 30% d'aquests treballadors.

Aquesta és la realitat que viuen molts treballadors que veuen que, tot i tenir feina, no poden cobrir les seves necessitats més bàsiques. Són els treballadors pobres. I a Càritas, el 16% de les persones que atenen ja responen a aquest perfil. Així ho ha explicat Desirée Garcia, cap del Programa de Formació i Inserció Sociolaboral de Càritas:

"És cert que el mercat de treball es mou, però, com deia, les condicions són tan precàries que les persones no aconsegueixen cobrir els seus mínims vitals i això fa que hagin de seguir acompanyades per Càritas".

Un altre exemple és el de la Sònia Amable. Fins al 2012 treballava en dos llocs de feina i sempre se n'havia sortit. Des de llavors, ha anat saltant de contracte en contracte i ha vist com la seva qualitat de vida queia en picat.

"Ara mateix jo tinc la sensació que no serveixo per res, que és igual que treballi bé o malament perquè el resultat serà el mateix (...). Et sents com que ets la substituta de tothom, tothom et diu que treballes molt bé, però mai no tens una feina. És que no em serveix de res, necessito una feina, necessito una estabilitat, necessito poder mirar al futur perquè, si realment ens estem recuperant, qui s'ho està quedant?"

Aquesta situació s'estén a Espanya, on els treballadors pobres ja superen el 13%, 3 punts més que abans de la crisi. 

VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut