Un crani d'1,8 milions d'anys podria demostrar que totes les espècies d'"Homo" són en realitat una

Un crani d'1,8 milions d'anys trobat a Geòrgia podria demostrar que els diferents membres del gènere "Homo" serien en realitat una mateixa espècie. La parts del crani trobades s'havien trobat fins ara en fòssils separats i això fa pensar als investigadors que d'espècie d'"Homo" només n'hi hauria una.
Un crani d'1,8 milions d'anys podria demostrar que totes les espècies d'"Homo" són en realitat una

Un crani d'1,8 milions d'anys podria demostrar que totes les espècies d'"Homo" són en realitat una

Un crani d'1,8 milions d'anys trobat a Geòrgia podria demostrar que els diferents membres del gènere "Homo" serien en realitat una mateixa espècie. La parts del crani trobades s'havien trobat fins ara en fòssils separats i això fa pensar als investigadors que d'espècie d'"Homo" només n'hi hauria una.
Redacció Actualitzat
Imatge d'arxiu d'un crani trobat el 2002 al jaciment de Dmanisi. (Foto: Reuters)

Imatge d'arxiu d'un crani trobat el 2002 al jaciment de Dmanisi. (Foto: Reuters)

L'anàlisi d'un crani de fa 1,8 milions d'anys trobat a Dmanisi, a Geòrgia, indica que els primers membres del gènere "Homo", els classificats com "'Homo habilis", "Homo rudolfensis" o "Homo erectus", entre d'altres, pertanyien en realitat a la mateixa espècie i simplement semblaven diferents els uns dels altres.

La revista "Science", que publica un article aquest divendres, explica que, a diferència d'altres fòssils d'"Homo", aquest crani, conegut com Crani 5, combina una petita caixa craniana amb una cara llarga i dents grans. Va ser descobert al costat de les restes d'altres quatre ancestres humans, fòssils animals i algunes eines de pedra, tots associats a la mateixa localització i període de temps.

A l'estudi han participat experts de Suïssa, Israel, els Estats Units i Geòrgia. David Lordkipanidze, del Museu Nacional de Geòrgia, ha explicat que les diferències entre els fòssils de Dmanisi no són més grans que les que existeixen entre cinc humans moderns o cinc ximpanzés,

Tradicionalment, els investigadors han utilitzat les variacions entre els fòssils d'"Homo" per definir les diferents espècies. A partir d'aquesta troballa, els autors de l'estudi suggereixen que els primers fòssils d'"Homo" que presentaven diferències i que es van trobar a Àfrica, en realitat, representen variacions entre els membres d'una sola espècie.

"La capsa craniana i la cara del crani 5 es van trobar com a fòssils separats en diferents llocs d'Àfrica i es podrien haver atribuït a diferents espècies", ha afirmat Christoph Zollikofer, de l'Institut d'Antropologia i el Museu de Zuric, a Suïssa. Això es deu al fet que el Crani 5 reuneix algunes de les característiques clau que no s'havien observat juntes en un fòssil d'"Homo" fins ara.

Els fòssils trobats a  Dmanisi "es veuen molt diferents entre si, i és temptador identificar-los com a espècies diferents", ha argumentat Zollikofer. "Malgrat això, sabem que aquestes persones van venir des del mateix lloc i en el mateix temps geològic i, en principi, representen una població d'una espècie".