Un científic xinès assegura haver creat els primers nadons modificats genèticament
Per primera vegada, es podria haver dut a terme en fetus humans una manipulació genètica. Així ho afirma un jove biòleg xinès anomenat He Jiankui en un vídeo penjat a YouTube:
He Jiankui és professor de Biologia a la Universitat de Ciència i Tecnologia del Sud, a la ciutat xinesa de Shenzhen, situada uns trenta quilòmetres al nord de Hong Kong.
El seu objectiu, segons explica en el vídeo en anglès -amb subtítols en anglès i xinès-, és inhibir un gen anomenat CCR5 perquè els nadons siguin resistents al virus de la sida (VIH). Una de les primeres referències d'aquesta confusa notícia va aparèixer diumenge a la revista "Technology Review", del Massachusetts Institute of Technology de Boston.
A l'article, hi havia enllaços a dos documents oficials, un en anglès i un en xinès, sobre l'aprovació de l'estudi, però sense explicar-ne resultats.
D'acord amb el vídeo, la tria del gen s'ha fet per seguretat i pels beneficis mèdics que aporta. El gen està molt estudiat i prou allunyat d'altres gens perquè la tècnica sigui prou segura, diu. D'altra banda, la sida no té, ara com ara, cap cura i és la primera causa de mort a diversos països.
Segons l'investigador, més de cent milions de persones, afirma, tenen en el gen una variació que els protegeix contra el VIH. La manipulació, afirma, ha reproduït aquesta variació.
No se sap si la manipulació s'ha fet realment ni si s'ha efectuat com afirma l'investigador. Segons explica, la prova genètica per comprovar si la manipulació havia tingut èxit es va fer als sis mesos d'embaràs. Segons la mateixa publicació, poc després de publicar la història, l'agència Associated Press, citant el mateix investigador, explicava que havien nascut dues nenes aquest mateix mes de novembre. Però no hi ha cap altra confirmació.
Segons la mateixa agència, un científic nord-americà hauria participat en aquest treball, que no s'hauria pogut efectuar als Estats Units perquè allà està prohibit.
De fet, a la comunitat científica hi ha un consens sobre la importància de dur endavant la investigació en aquest camp, però també d'estudiar molt bé si s'ha de permetre la manipulació d'embrions o fetus i en quins casos.
El mes de juliol el Nuffield Council on Bioethics, un comitè de bioètica del Regne Unit, afirmava en un document que canviar l'ADN d'un embrió humà era "moralment acceptable" si es feia per benefici del nadó i no afectava les desigualtats que divideixen la societat. Això darrer es pot interpretar com una negativa que es faci servir per millorar capacitats.
En una línia semblant, s'expressava el document de l'Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona sobre edició genòmica en humans. En la primera de les recomanacions, afirma que en aquest camp s'ha de procedir per passos i "permetre la recerca bàsica, aprovar-ne l'ús terapèutic en cèl·lules somàtiques (cèl·lules no sexuals), avaluar la possibilitat d'aprovar la teràpia germinal en certs casos i aturar-ne l'ús per al millorament humà", com ara per augmentar certes capacitats.
El document també assenyala que "no solament cal considerar qüestions ètiques o morals, sinó qüestions metodològiques diverses amb incidència directa en la seguretat i fiabilitat de la tècnica".
El tema de la seguretat és un dels que preocupen més, tant els científics com els experts en bioètica. Les manipulacions es transmeten a les següents generacions i no es coneixen encara quins efectes poden tenir a llarg termini. Però si aquestes recerques estan molt controlades i restringides a Europa i als Estats Units, no és el primer cop que des de la Xina arriben notícies sobre investigacions que han tirat endavant, aprofitant una legislació molt més laxa.
A finals de setembre, un grup d'experts del Japó va elaborar un esborrany per establir directrius sobre la manipulació d'embrions humans amb objectius de recerca i amb restriccions si es feia amb finalitats reproductives.
