Un centre agrícola de Manresa cultiva varietats de fruites i verdures que ja no es venen
Moltes vegades es parla d'animals en perill d'extinció, però també passa amb les fruites i les verdures. Segons l'Organització de les Nacions Unides per l'Agricultura i l'Alimentació, en els últims 100 anys s'han perdut unes tres quartes parts de la diversitat genètica agrícola. Al centre de conservació de la biodiversitat agrícola de Manresa es dediquen a recuperar aquelles varietats de fruites i verdures que ja no es comercialitzen.
En aquest centre de Manresa, per exemple, es cultiven un tipus de tomàquets que no es poden trobar als supermercats. Es fan amb el mètode tradicional: seleccionant les llavors d'una temporada per l'altra. Amb la industrialització es va perdre aquesta tradició i actualment, per comoditat, la majoria de cultius es fan amb llavors híbrides. Aquest tipus de llavors només funcionen la primera vegada que se sembren, ja que si es guarden per a l'any següent comencen a sortir tomaqueres que són massa grans, de gust amarg, etc. Això obliga el pagès a comprar noves llavors cada any.
Al centre de conservació de la biodiversitat agrícola recuperen aquelles varietats de fruites i verdures que ja no es comercialitzen. Durant mig any s'han dedicat a buscar llavors de pagesos i particulars que encara mantenen una espècie pròpia dels seus avantpassats. Ara la cultiven ells per fer-ne més llavor i ensenyen a fer-ho a altres pagesos i aficionats.
Una vegada s'han triat, netejat i plantat les llavors només cal esperar que surti el fruit.
Amb les noves varietats de tomàquets fan un tast per valorar-ne els resultats. Puntua l'olor, el color, l'acidesa i la textura. Cadascun té les seves peculiaritats, però tots tenen una cosa en comú: aquests tomàquets tenen gust de tomàquet.
