Un centenar de visitants s'endinsen en el llegat del president Tarradellas dipositat al Monestir de Poblet

ACN Vimbodí i Poblet.-L'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià ha obert les portes a la ciutadania aquest dissabte al Palau de l'Abat del Monestir de Poblet a través de quatre sessions emmarcades dins del Dia Internacional dels Arxius. Un centenar de persones han descobert l'immens llegat del president Josep Tarradellas -donat a l'arxiu monasterial-, el qual compta amb més de 140.000 cartes, 9.000 d'elles de l'època de l'exili, 30.000 fotografies, 11.000 volums de la seva biblioteca personal i un fons d'hemeroteca de més de 500 publicacions. "El president ho guardava tot, no llençava res, fins i tot tenim justificants de cartes enviades" ha constatat Núria Gavarró directora de l'arxiu. D'aquí l'"enorme importància" d'aquest fons documental atès que permet conèixer els seus pensaments i a més a més també es conserven documents inèdits i de gran valor històric com la documentació de les milícies antifeixistes o del retorn de la Generalitat restaurada. És la segona vegada que es realitzen portes obertes tot i que des de 2016 l'arxiu resta obert a tothom que ho sol·liciti, ja que fins fa dos anys no s'havien complert els quinze anys de la mort de la dona de Tarradellas i, fins, llavors l'accés era restringit per petició escrita del president.

El llegat històric del qui va ser president de la Generalitat entre 1954 i 1980 Josep Tarradellas i Joan és més accessible pels investigadors i historiadors. De fet, un miler de persones ja han consultat la documentació digitalitzada al llarg dels últims anys i preservada des de fa 30 anys a l'arxiu ubicat al Palau de l'Abat del Monestir de Poblet. Els fons es va obrir a la ciutadania el 2016 i entrar-hi és una oportunitat única. "El president va deixar escrit que fins al cap de 15 anys de la seva mort o la de la seva dona, l'arxiu no estaria totalment obert al públic", ha recordat Gavarró. Per això, des del setembre d'ara fa dos anys, van creure "convenient" realitzar visites guiades i jornades de portes obertes, les d'aquest dissabte són les segones. D'aquesta manera, segons la directora, es donen a "conèixer els secrets de l'arxiu Tarradellas".L'arxiu llegat al país pel president és un testimoniatge "imprescindible" per a l'estudi dels últims vuitanta anys de la història de Catalunya. De fet, conté tant documents polítics sobre els càrrecs que va exercir com a conseller durant els governs del president Macià i Companys com documentació personal. "Hi podem trobar 2 milions de pàgines, fins i tot tenim justificants de les cartes que enviava o reculls de premsa" ha explicat Gavarró, que ha detallat que Tarradellas "no llençava res" i que "ho guardava tot".La responsable de l'arxiu ha destacat que entre les joies de la corona del fons documental hi ha el volum de cartes que el president es va intercanviar durant l'època de l'exili. "Es cartejava amb els exiliats d'Europa, d'Amèrica i els que van resistir a Catalunya", cosa que "li va servir moltíssim per mantenir units a tots els exiliats", ha asseverat Gavarró. La responsable de l'arxiu ha assegurat que és de gran "importància conèixer quines eren les seves impressions" i ha destacat la rellevància dels documents inèdits que tan sols es conserven al monestir com el fons de les milícies antifeixistes o la del retorn a Generalitat restaurada.Un centenar de persones han visitat l'arxiu TarradellasDurant la jornada de portes obertes s'han organitzat quatre visites que han aplegat un centenar de visitants. Els cartells de propaganda penjats en una de les estances del Palau de l'Abat han emocionat a l'Araceli Herrera. "He rememorat aquella guerra civil tan cruel i tan difícil", ha afirmat. Herrera ha qualificat "d'interessantíssima" la visita i ha assegurat que s'hi passaria hores en aquest arxiu. En la mateixa línia, s'ha mostrat la Núria Giné. A ella l'ha sorprès que l'arxiu compti amb el mobiliari del president i ha admès que desconeixia l'anècdota del cor de Macià. Giné ha destacat que és un arxiu ampli i extens, ja que també preserva obres d'altres autors i polítics.De fet, hi ha 32 fons documentals, la majoria són de personalitats coetànies al president Tarradellas i també hi ha 13 col·leccions documentals cedides. Entre elles, destaquen la de Lluís Gausachs, secretari personal de Tarradellas durant 22 anys, la dels periodistes Carles Sentís i Ramon Barnils, la dels polítics Carles Andreu Abelló, Josep M. Bricall, i Manuel Ortínez, que van desenvolupar un paper important durant la Generalitat restaurada ,o el fons del comissari de Propaganda de la Generalitat durant la Guerra Civil, Jaume Miravitlles. També conté els fons de Joan Antoni Samaranch, el de l'historiador Paul Preston, autor de diverses obres sobre la història contemporània d'Espanya o del general Domènec Batet, afusellat per Franco.