Un centenar de països prohibeixen les bombes de dispersió

Les bombes clúster estan des prohibides des d'aquest dimecres per més d'un centenar d'estat -entre els quals hi ha Espanya- que han firmat a Oslo un tractat històric. S'han compromès a no produir, utilitzar, emmagatzemar ni vendre aquestes armes, que, en molts casos, es converteixen en mines per als civils. El problema és que, igual que passa amb les mines antipersona, els principals productors -els Estats Units, Rússia i la Xina- no ho han firmat i encara les fan servir.
Un centenar de països prohibeixen les bombes de dispersió
Oslo

Un centenar de països prohibeixen les bombes de dispersió

Les bombes clúster estan des prohibides des d'aquest dimecres per més d'un centenar d'estat -entre els quals hi ha Espanya- que han firmat a Oslo un tractat històric. S'han compromès a no produir, utilitzar, emmagatzemar ni vendre aquestes armes, que, en molts casos, es converteixen en mines per als civils. El problema és que, igual que passa amb les mines antipersona, els principals productors -els Estats Units, Rússia i la Xina- no ho han firmat i encara les fan servir.
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
Oslo acull la conferència per ratificar el Tractat per a l'Eliminació de les Bombes de Dispersió, que ja es va aprovar al maig a Dublín per més de 111 països. El document compromet els estats a no fabricar, vendre ni utilitzar bombes de dispersió i a destruir-ne els arsenals en un termini de 12 anys. La ministra de Defensa espanyola, Carme Chacón, ja ha anunciat que Espanya ha començat a eliminar-ne les seves reserves i s'ha compromès a finalitzar el procés abans de l'estiu que ve.

Un centenar d'activistes favorables a l'eliminació d'explosius ja van celebrar dimarts a Noruega la ratificació del tractat. Les ONG qualifiquen l'acord d'històric i el comparen amb el de les mines antipersona de fa 10 anys. Aleshores també hi van faltar les grans potències productores com els Estats Units, Rússia, la Xina Israel o l'Iran, que asseguren que aquest tipus de bombes continuen sent útils als seus exèrcits.

Uns explosius letals per a la població civil

Les bombes de dispersió s'utilitzen des de la Segona Guerra Mundial. S'obren a l'aire després de ser llançades des d'avions o míssils, i deixen anar petites bombes. Una quarta part no s'obren quan cauen a terra i s'acaben convertint en mines.

Les conseqüències d'aquests explosius sobre la població civil són molt greus, ja que provoquen l'amputació de membres i en alguns casos la mort. Des de l'associació Cluster Munition Coalition, que agrupa més de 200 ONG i altres organitzacions, s'assegura que el 98% de les víctimes de les bombes de dispersió són civils.

VÍDEOS RELACIONATS