Un centenar de països prohibeixen les bombes de dispersió
Les bombes clúster estan des prohibides des d'aquest dimecres per més d'un centenar d'estat -entre els quals hi ha Espanya- que han firmat a Oslo un tractat històric. S'han compromès a no produir, utilitzar, emmagatzemar ni vendre aquestes armes, que, en molts casos, es converteixen en mines per als civils. El problema és que, igual que passa amb les mines antipersona, els principals productors -els Estats Units, Rússia i la Xina- no ho han firmat i encara les fan servir.
Oslo acull la conferència per ratificar el Tractat per a l'Eliminació de les Bombes de Dispersió, que ja es va aprovar al maig a Dublín per més de 111 països. El document compromet els estats a no fabricar, vendre ni utilitzar bombes de dispersió i a destruir-ne els arsenals en un termini de 12 anys. La ministra de Defensa espanyola, Carme Chacón, ja ha anunciat que Espanya ha començat a eliminar-ne les seves reserves i s'ha compromès a finalitzar el procés abans de l'estiu que ve.
Un centenar d'activistes favorables a l'eliminació d'explosius ja van celebrar dimarts a Noruega la ratificació del tractat. Les ONG qualifiquen l'acord d'històric i el comparen amb el de les mines antipersona de fa 10 anys. Aleshores també hi van faltar les grans potències productores com els Estats Units, Rússia, la Xina Israel o l'Iran, que asseguren que aquest tipus de bombes continuen sent útils als seus exèrcits.
Uns explosius letals per a la població civil
Les bombes de dispersió s'utilitzen des de la Segona Guerra Mundial. S'obren a l'aire després de ser llançades des d'avions o míssils, i deixen anar petites bombes. Una quarta part no s'obren quan cauen a terra i s'acaben convertint en mines.
Les conseqüències d'aquests explosius sobre la població civil són molt greus, ja que provoquen l'amputació de membres i en alguns casos la mort. Des de l'associació Cluster Munition Coalition, que agrupa més de 200 ONG i altres organitzacions, s'assegura que el 98% de les víctimes de les bombes de dispersió són civils.
Un centenar d'activistes favorables a l'eliminació d'explosius ja van celebrar dimarts a Noruega la ratificació del tractat. Les ONG qualifiquen l'acord d'històric i el comparen amb el de les mines antipersona de fa 10 anys. Aleshores també hi van faltar les grans potències productores com els Estats Units, Rússia, la Xina Israel o l'Iran, que asseguren que aquest tipus de bombes continuen sent útils als seus exèrcits.
Uns explosius letals per a la població civil
Les bombes de dispersió s'utilitzen des de la Segona Guerra Mundial. S'obren a l'aire després de ser llançades des d'avions o míssils, i deixen anar petites bombes. Una quarta part no s'obren quan cauen a terra i s'acaben convertint en mines.
Les conseqüències d'aquests explosius sobre la població civil són molt greus, ja que provoquen l'amputació de membres i en alguns casos la mort. Des de l'associació Cluster Munition Coalition, que agrupa més de 200 ONG i altres organitzacions, s'assegura que el 98% de les víctimes de les bombes de dispersió són civils.
