Un centenar d'artistes actuen en l'òpera "1714, món de guerres", que s'estrena a Peralada
El Fòrum Grec i el Festival de Peralada han presentat l'òpera de nova creació "1714, món de guerres" que s'estrenarà el 23 de juliol a Peralada i que es podrà veure a l'amfiteatre de Montjuïc el 27 i el 28 de juliol. Es tracta d'una obra antibel·licista amb llibret d'Albert Mestres, música de set compositors diferents i la participació d'un centenar d'artistes. L'Orquestra de Pablo Sarasate serà present tot el temps a l'amfiteatre a l'aire lliure del Grec i els percussionistes del conjunt The Amsterdam Percussion Group se situaran als costats de l'espai d'actuació.
Cent artistes i set compositors participen en l'òpera contemporània "1714, món de guerres", un espectacle antibel·licista que s'estrenarà d'aquí a un mes en el Fòrum Grec 2004.
L'autor del llibret, Albert Mestres, ha presentat l'espectacle com un muntatge sobre "els danys col·laterals de les guerres" i els patiments de la població civil. Parteix d'un projecte en què Mestres portava treballant deu anys i vol recrear la realitat social de totes les guerres.
L'espectacle s'estrenarà el 23 de juliol en el Festival Castell de Peralada i els dies 27 i 28 a l'amfiteatre Grec, dins dels espectacles que formen part de la programació del Fòrum a la ciutat de Barcelona. Està coproduït pel Fòrum, el Festival de Peralada, l'Institut Valencià de la Música i la Fundació Sarasate de Pamplona.
El punt d'arrencada de l'espectacle operístic és l'explosió d'una bomba en un mercat a Barcelona el 1714. Mestres va començar a escriure el llibret amb motiu del setge de Sarajevo i va considerar que en aquell moment la ciutat vivia una situació semblant a la de Barcelona en aquell moment.
Cantants del Cor de la Generalitat de València comparteixen la seva recreació dels diferents personatges amb els tres actors teatrals: Manel Barceló, Mireia Chalamanch i Xavier Mestres.
Consta de quatre actes presentats en dues parts i juga amb una representació estil Commedia dell'arte en la qual Barceló i Mestres recreen els personatges de Pinxo i Panxo.
Després de l'explosió inicial que es produeix en un mercat i enmig de les runes, Panxo, fugint de la fam i la guerra, arriba a la ciutat en què viu el seu amic Pinxo amb la intenció de fer-se soldat i cobrar un sou. Paral·lelament, en un camp de concentració, un soldat israelià manté un diàleg sobre els motius de la guerra amb el poeta palestí Mahmud Darwis.
La segona part comença amb el desembarcament a la platja de les forces de pau internacionals amb les ONG i el marquès de Sade com a observador.
En un altre moment, i després de la batalla, la poeta Sylvia Plath busca deixalles entre els morts i els ferits mentre que un soldat moribund demana perdó per les atrocitats comeses.
