Un celler del Penedès consolida l'ús d'ovelles i cabres en la poda de la vinya

Un celler del Penedès consolida l'ús d'ovelles i cabres en la poda de la vinya

Un celler del Penedès consolida l'ús d'ovelles i cabres en la poda de la vinya

Pla obert d'una cabra menjant fulles de pàmpol d'una vinya del Penedès. Imatge del 15 de juny de 2018 (horitzontal)

Pla obert d'una cabra menjant fulles de pàmpol d'una vinya del Penedès. Imatge del 15 de juny de 2018 (horitzontal)

ACN Vilobí del Penedès.-El celler Loxarel, ubicat a Vilobí del Penedès, ha iniciat una nova campanya de poda de la vinya utilitzant un ramat d'ovelles i cabres, defugint de tècniques manuals o mecàniques amb l'ús de tractor. Defensors de la producció de vins i escumosos amb mètodes ecològics, l'empresa vol potenciar també l'agricultura biodinàmica, basada en mètodes ancestrals en els quals es té en compte la posició de la lluna a l'hora de treballar la terra. Alhora, hi juga un paper destacat la ramaderia. El propietari de Loxarel, Josep Mitjans, assegura que "el contacte de la terra amb els animals és molt important" a l'hora d'obtenir un raïm més pur que repercuteixi en un millor vi. Mitjans apunta que l'ús del ramat "aporta petites coses que donen un 'plus' al producte', tant a l'hora d'elaborar vi tranquil com també escumós clàssic Penedès.

L'activitat de les ovelles i les cabres a les 20 hectàrees que Loxarel té a la finca Cal Mayol de Vilobí es concentra en aquesta segona meitat del mes de juny, en una campanya de poda que aquest any s'ha endarrerit degut a les pluges de les darreres setmanes. Mitjans puntualitza que les bèsties pasturen tant sols durant quinze dies perquè es tria el moment en què el raïm tot just comença a créixer i enfila l'època de maduració.Precisament, la funció del ramat és menjar-se les fulles que tapen el fruit per a què pugui rebre millor l'impacte del sol i madurar en "òptimes condicions", de manera que "s'evitin riscos de podridura". El propietari de Loxarel reconeix que pot resultar "sorprenent" veure com les ovelles i les cabres només es mengen les fulles sense tocar el raïm. El motiu, explica, és "l'aspror" del fruït, que encara és molt verd, mentre els pàmpols són més dolços. Al seu torn, el pastor, Salvador Queraltó, destaca que l'activitat de les més de 100 ovelles i cabres que guia entre les vinyes també serveix per llaurar la terra de forma natural, i fa una crida als agricultors del Penedès a apostar pel conreu biodinàmic. En aquest sentit, adverteix que "si no s'aposta més per l'agricultura ecològica, per molt que tot ho veiem verd, d'aquí uns anys les bèsties no tindran vida".Queraltó defensa el valor que té utilitzar el ramat com a mètode de poda, i relata el gaudi que també suposa per a les bèsties la possibilitat de pasturar entre vinyes. Tot i que a cop d'ull els pàmpols dels diferents ceps semblen similars, assegura que les cabres i les ovelles distingeixen el sabor de les varietats de raïm a través de les fulles: "La gràcia és que gaudeixin del menjar com bé ho fem nosaltres", afegeix somrient.Èxit al mercat nòrdicLoxarel ha fet de la biodinàmica una de les seves insígnies, especialment pel que fa al mercat exterior, on destina el 60% de les més de 300.000 ampolles que produeix anualment. Un dels mercats on la firma té millor rebuda és la zona dels països del nord d'Europa -especialment Suècia i Noruega-, on ven un 20% de les exportacions, fet que Josep Mitjans atribueix a "un perfil de client més sensibilitzat amb els productes ecològics". En paral¿lel, el celler està invertint en incrementar l'elaboració de vins a través d'àmfores en comptes d'utilitzar botes de fusta. De les tres àmfores inicials del 2009 han passat a les actuals vint, on elaboren diversos vins tranquils i un escumós seguint el mètode conegut com a ancestral. Per a Mitjans, l'ús de la ceràmica per vinificar permet "una connexió directe del vi amb l'argila i la terra" de manera que es "tanca el cercle" d'un producte nascut en vinyes conreades seguint la biodinàmica.