Un cas de corrupció policial vinculat amb prostíbuls

La fiscalia apunta que els clubs Saratoga i Riviera van explotar dones immigrants en situació il·legal des del 2002 fins al 2008
Un cas de corrupció policial vinculat amb prostíbuls
Barcelona

Un cas de corrupció policial vinculat amb prostíbuls

La fiscalia apunta que els clubs Saratoga i Riviera van explotar dones immigrants en situació il·legal des del 2002 fins al 2008
Redacció Actualitzat
Un dels clubs relacionats amb el cas de corrupció policial. (Foto: ACN)

Un dels clubs relacionats amb el cas de corrupció policial. (Foto: ACN)

El cas relacionat amb els macroprostíbuls Riviera i Saratoga, a Castelldefels, ja fa prop de sis anys que es va destapar. Aquest dimarts, l'Audiència de Barcelona s'hi ha pronunciat i ha decidit condemnar a sis anys de presó un comissari i dos inspectors en cap de la Policia Nacional i de fins a deu anys i mig als propietaris dels clubs Saratoga i Riviera. Tot plegat per un afer sobre una trama de corrupció policial vinculada a bordells.

L'origen del "cas Saratoga-Riviera" arrenca l'octubre del 2008 amb la denúncia a la comissaria de Martorell d'una de les dones de fer feines del Saratoga. Després de 4 anys d'investigacions i de tancar a la presó durant uns mesos els caps policials implicats i els responsables dels prostíbuls, es posen al descobert tres trames delictives, alguna de les quals encara s'està investigant.

En la denúncia, la treballadora explica que els responsables del Saratoga tenen dones immigrants en situació irregular, fins i tot menors d'edat, treballant al local amb jornades de fins a 11 hores. Un mes després es feia l'entrada i registre al Saratoga per ordre del jutjat de Gavà, però no serà fins al 2009 quan es torna a fer un registre, en aquest cas per odre del jutjat d'instrucció de Barcelona, que ja investiga el cas. Llavors es clausuren els dos bordells i s'agafa abundant documentació.

Segons la fiscalia, des del 2002 fins al 2008 als dos locals s'explotava les dones i s'advertia els seus propietaris de quan la policia anava a fer batudes. S'ocupaven d'anticipar aquesta informació el comissari en cap de la UCRIF, la unitat criminal contra les xarxes d'immigració il·legal, Luis Gomez, i l'inspector de la mateixa unitat Andrés Otero. Comptaven amb la col·laboració d'Abundino Navas, inspector de la brigada provincial d'estrangeria de la policia espanyola, un subinspector i un altre agent del mateix cos. Es van estructurar de manera jeràrquica i al capdavant hi havia Gómez i Otero.

Entre el 2006 i el 2007 entra en escena l'inspector en cap de la brigada regional d'estrangeria de la policia espanyola José Javier Martín Pujal, que amb la connivència de tres advocats del món de l'oci nocturn s'ocupa d'extorquir els responsables del Saratoga i el Riviera. Martín Pujal també obligava els amos d'altres clubs de cites de Barcelona, amb el mateix sistema, a lliurar-li grans quantitats de diners. A Martín Pujal el detenen l'estiu del 2007 arran de la denúncia que els amos del Saratoga fan a la fiscalia sobre el seu comportament i per treure-se'l de sobre.

La fiscalia també destaca el paper que juga en tota la trama l'enginyer Joaquín Quilez que treballa per als districtes de Ciutat Vella i l'Eixample. Tramita llicències d'apartaments turístics i locals d'oci de manera fraudulenta que permeten als amos dels dos prostíbuls estendre aquesta pràctica a pisos de Barcelona. Quilez comptava amb l'ajuda de Manuel Martínez, funcionari i inspector del districte de l'Eixample. En resum, a mesura que van avançant les investigacions del cas Saratoga i Rivera, els investigadors van poder establir el funcionament de tres trames delictives: la de Castelldefels, la de Barcelona i la municipal.