Un canvi a la cancelleria pot significar un gir en la política exterior alemanya

Els alemanys han votat sobretot mirant la seva butxaca, pensant en quin candidat els pot treure de la crisi econòmica i pot portar millor les reformes que la majoria veu necessàries. Però no només hi ha en joc el futur econòmic. Un canvi a la cancelleria també pot significar un gir en la política exterior, especialment en la política d'aliances cap a Washington o cap a Moscou. L'altra gran pedra de la política exterior serà l'ingrés de Turquia a la UE, de la qual Merkel no vol saber res.
Un canvi a la cancelleria pot significar un gir en la política exterior alemanya
Berlín

Un canvi a la cancelleria pot significar un gir en la política exterior alemanya

Els alemanys han votat sobretot mirant la seva butxaca, pensant en quin candidat els pot treure de la crisi econòmica i pot portar millor les reformes que la majoria veu necessàries. Però no només hi ha en joc el futur econòmic. Un canvi a la cancelleria també pot significar un gir en la política exterior, especialment en la política d'aliances cap a Washington o cap a Moscou. L'altra gran pedra de la política exterior serà l'ingrés de Turquia a la UE, de la qual Merkel no vol saber res.
Merkel i Schröder han consagrat la campanya a la política interior, bàsicament a defensar la seva manera de replantejar l'estat del benestar, actualment en fallida econòmica. Però el desenllaç electoral té conseqüències en l'actual correlació de forces en la política europea i en l'escenari mundial. Merkel defensa la recepta "tinguem més Bush i Blair i menys Putin".

La líder cristianodemòcrata vol tancar la bretxa que es va obrir entre Berlín i la Casa Blanca a causa de la invasió de l'Iraq. En Blair, Merkel trobarà un aliat en la defensa d'un programa social i econòmic liberal, sobretot en un aspecte cabdal: la flexibilització del mercat laboral.

Schröder, per contra, és partidari d'elevar Alemanya a l'estatus de potència política, i no només econòmica. No té cap recança a defensar l'aliança amb França i Rússia, a pesar de les diferències ideològiques, per compensar l'hegemonia nord-americana.

Merkel és també partidària de deixar de mirar al Mediterrani i tornar a mirar cap a Polònia i els països petits de Centreeuropa, que, segons diu ella, Schröder ha marginat.

Però el gran punt de discrepància és l'ingrés de Turquia a la Unió Europea. Merkel no en vol saber res. Són molts, incloent-hi Washington, els que han acusat la líder cristianodemòcrata de falta de visió històrica: Turquia podria ser un exemple democràtic per a un món islàmic dominat per l'autoritarisme.