Un banc d'ADN per buscar els nens presumptament robats durant el franquisme
Les persones afectades pels robatoris de nadons durant el franquisme estan creant un banc d'ADN per tal de reunir el màxim d'informació genètica possible per tal de creuar les dades i facilitar que molts pares i mares puguin trobar els fills sostrets durant la dictadura. Paral·lelament, també es pressiona la Fiscalia de l'Estat perquè investigui el cas i perquè els possibles crims no quedin oblidats.
El robatori de nadons durant l'època franquista l'hauria dut a terme una trama organitzada que comptava amb la col·laboració de metges, infermeres, monges i personal administratiu. Els metges presumptament implicats haurien dit a les mares que els nadons havien mort durant el part, els robaven i, posteriorment, els venien a altres famílies. Una pràctica que es va dur a terme de forma habitual durant el franquisme i durant l'entrada a la democràcia i que sumaria un total de 300.000 nadons robats.
El passat dissabte, una vuitantena d'afectats han donat mostres d'ADN a Catarroja, València, amb l'ojectiu de crear un banc de dades genètiques. Les altres vies semblen estar exhaurides: no hi ha papers, historials clínics o registres civils que expliquin què va passar amb els nadons o qui en són els pares biològics.
De totes maneres, també hi ha certa confusió en la interpretació del Codi Penal, perquè algunes audiències judicials argumenten que els delictes haurien caducat. L'argument que ho defensa és que els presumptes robatoris de nens no estarien tipificats com a segrestos sinó com a detencions il·legals. Es considera que els nadons no eren conscients del que passava i això faria prescriure els crims.
El passat dissabte, una vuitantena d'afectats han donat mostres d'ADN a Catarroja, València, amb l'ojectiu de crear un banc de dades genètiques. Les altres vies semblen estar exhaurides: no hi ha papers, historials clínics o registres civils que expliquin què va passar amb els nadons o qui en són els pares biològics.
De totes maneres, també hi ha certa confusió en la interpretació del Codi Penal, perquè algunes audiències judicials argumenten que els delictes haurien caducat. L'argument que ho defensa és que els presumptes robatoris de nens no estarien tipificats com a segrestos sinó com a detencions il·legals. Es considera que els nadons no eren conscients del que passava i això faria prescriure els crims.
