Un avi de 80 anys marxa d'Erasmus a Verona

Dilluns que ve, un nou estudiant d'Erasmus arribarà a la ciutat italiana de Verona per fer el segon quadrimestre del tercer curs del grau de Geografia i Història. Es diu Miguel Castillo... I té 80 anys.

Castillo ha triat Verona perquè va ser-hi per primera vegada fa 42 anys, per assistir a un concert de Maria Callas amb la seva primera esposa. Ara, deu anys després de jubilar-se, hi torna com a estudiant.

Diu que no li importaria viure en una residència d'estudiants, però llogarà un apartament, on viurà amb la seva esposa actual, la segona, amb qui es va casar fa sis anys. Ella ho prefereix d'aquesta manera, perquè "no es veu en una festa de pijames".

Sobre això de fer un Erasmus als 80 anys, Castillo ja té una primera anècdota: quan entrava a fer l'examen, una bidella, molt amablement, li va dir "perdoni, els familiars no poden entrar, han d'esperar fora". Ell va haver d'aclarir-li: "Els familiars són tots els meus nets, que m'acompanyen. Qui s'examina soc jo."  

Notari jubilat, melòman i exfutbolista, Castillo és pare de tres filles i avi de sis nets. I està convençut que l'edat "no és cap fre per actuar en aquesta vida".

Com a jubilat s'avorria. Tenia cura dels nets i feia una mica d'esport, però diu que no entenia prou, que això no l'"omplia". I, a sobre, amb 75 anys va tenir un infart. Va ser com un avís.

"Potser va ser la llum que va il·luminar la meva vida. Vaig dir: 'He de fer alguna cosa més, no em puc quedar aturat', i això em va animar per mirar on podia estudiar."

Va decidir-se per Geografia i Història -a la Universitat de València- perquè sempre li ha agradat "saber d'on venim i on anem" i està content amb la tria, perquè a la Universitat "disfruta".

Castillo no s'havia plantejat marxar a l'estranger a fer un Erasmus fins que li ho van proposar la seva consogra -antiga funcionària de la facultat- i el catedràtic Miguel Requena, que ja l'havia animat a estudiar.

La primera reacció de les seves filles quan els ho va dir va ser de sorpresa i un cert escepticisme: "Papà, ets boig." Les seves netes, en canvi, van donar-li suport de manera entusiasta: "Avi, amb tu a mort", explica que van dir-li.

Nascut a Llíria, a prop de València, en una família camperola "bastant humil", Castillo va poder estudiar batxillerat gràcies a les beques i el va acabar amb el Premi Extraordinari. Va començar a estudiar Dret a València, però ho compaginava amb el futbol -en categories inferiors del València- i la cosa va anar malament.

Després de treballar un temps al camp amb el seu pare va poder marxar a Barcelona, on va jugar a l'equip de futbol de la Fabra i Coats i, amb el que guanyava, va poder pagar-se els estudis de Dret.

Quan es va llicenciar no va poder ser professor universitari com ell volia, perquè -en aquells inicis dels anys seixanta, en una Universitat que començava a mobilitzar-se contra el franquisme- Castillo va signar un manifest contra el rector. Llavors, animat per la seva xicota, que seria la seva primera esposa, va fer oposicions a notari. I va passar-les.

Va exercir de notari en diversos municipis del País Valencià, inclòs València, i va arribar a ser condecorat pel Ministeri de Justícia amb la Gran Creu de Sant Raimon de Penyafort, màxima distinció per als que es dediquen professionalment a l'àmbit de la Justícia.

Quan va morir la seva primera dona, Castillo es va traslladar a Onda, on van arribar a nomenar-lo ciutadà honorífic.

Miguel Castillo aprofita el ressò que ha tingut el seu cas per animar totes les persones grans a lluitar per superar les seves limitacions:

"Que no es tanquin a casa, que s'obrin al món, perquè podem aportar molt i també rebre molt de la societat."

Estudiar Geografia i Història no és l'últim projecte vital de Miguel Castillo. Quan sigui historiador té molt clara la següent cosa que vol fer: escriture la història del notariat valencià.