Un any del "cas Palau"
A tres quarts d'onze del matí del 23 de juliol del 2009 els Mossos d'Esquadra entraven al Palau de la Música. Desenes d'agents registraven les oficines de la Fundació i s'enduien la documentació que va permetre imputar l'expresident de l'entitat i la seva mà dreta. Es destapava el cas de desviament de fins a 35 milions d'euros per part de Fèlix Millet i Jordi Montull.
La imatge va colpejar l'opinió pública. A poc a poc es van anar sabent més dades del cas. L'Agència Tributària va detectar el 2008 la retirada de grans quantitats en efectiu, en bitllets de 500 euros, dels comptes del Palau, entre 2003 i 2004. Estirant el fil, la fiscalia va detectar més irregularitats i va presentar una querella contra Millet i altres directius. El magistrat del jutjat d'instrucció número 30, Juli Solaz, va ordenar el registre un mes i mig més tard.
El 27 de juliol, quatre dies després del registre policial, Millet va dimitir dels seus càrrecs a l'Orfeó, la Fundació i el Consorci. El que va canviar definitivament el rumb del cas va ser la carta de confessió signada per Millet i Montull, dirigida al jutge i feta pública el 17 de setembre en la qual admetien haver-se apropiat de 3,3 milions d'euros. En la carta, Millet es mostrava "penedit" per l'"equivocació" i les irregularitats comeses i exculpava les seves famílies i la resta de la direcció, excepte Montull.
A partir d'aquesta carta es van desfermar les reaccions que tenien en comú la indignació i el reconeixement que Millet havia traït la confiança de la societat. El descobriment que Millet havia donat diners a la Fundació Trias Fargas, de CDC, a l'Olof Palme, dirigida per una exdiputada socialista, i al PI d'Àngel Colom va fer derivar la discussió cap a les vinculacions de Millet amb partits polítics.
El 19 d'octubre, Millet i Montull van declarar al jutjat i la fiscalia va demanar-ne l'ingrés a presó, però la defensa dels dos querellats va aconseguir que sortissin imputats però en llibertat sense fiança.
A mitjans de novembre, la companyia Deloitte, contractada per la nova direcció del Palau, va fer públics els primers resultats de l'auditoria, que va elevar la xifra desviada a 23 milions d'euros i va concretar alguns dels mecanismes utilitzats per desviar fons. Mentre que els primers anys de la dècada obtenien diners mitjançant xecs i bitllets de 500 euros, més endavant, i per dificultar el descobriment del frau, van començar a fer factures falses a empreses constructores i de manteniment. En aquesta segona part els hauria ajudat Gemma Montull, directora financera de l'entitat i filla de Jordi Montull. Ella també va declarar davant el jutge i va negar les acusacions. El magistrat la va deixar en llibertat amb càrrecs, però un recurs de la fiscalia davant l'Audiència de Barcelona va aconseguir que se li imposés una fiança de 500.000 euros.
Durant setmanes, el cas va quedar adormit, però va tornar a revifar a la primavera, quan es van conèixer documents que vinculaven pagaments de Ferrovial al Palau i posteriorment a la Trias Fargas, però sobretot per la querella presentada per la fiscalia contra els convenis firmats per Generalitat i Ajuntament amb Millet per a la promoció del ja famós hotel del Palau. Aquest assumpte, col·lateral de la trama principal i portat per la magistrada del jutjat d'instrucció 10 de Barcelona, Míriam de Rosa Palacio, ha estat l'únic que ha obligat Millet i Montull a ingressar a presó, tot i que només 13 dies, per evitar que influïssin en testimonis. En aquest cas, la fiscalia imputa càrrecs municipals del PSC per delictes de prevaricació.
El 27 de juliol, quatre dies després del registre policial, Millet va dimitir dels seus càrrecs a l'Orfeó, la Fundació i el Consorci. El que va canviar definitivament el rumb del cas va ser la carta de confessió signada per Millet i Montull, dirigida al jutge i feta pública el 17 de setembre en la qual admetien haver-se apropiat de 3,3 milions d'euros. En la carta, Millet es mostrava "penedit" per l'"equivocació" i les irregularitats comeses i exculpava les seves famílies i la resta de la direcció, excepte Montull.
A partir d'aquesta carta es van desfermar les reaccions que tenien en comú la indignació i el reconeixement que Millet havia traït la confiança de la societat. El descobriment que Millet havia donat diners a la Fundació Trias Fargas, de CDC, a l'Olof Palme, dirigida per una exdiputada socialista, i al PI d'Àngel Colom va fer derivar la discussió cap a les vinculacions de Millet amb partits polítics.
El 19 d'octubre, Millet i Montull van declarar al jutjat i la fiscalia va demanar-ne l'ingrés a presó, però la defensa dels dos querellats va aconseguir que sortissin imputats però en llibertat sense fiança.
A mitjans de novembre, la companyia Deloitte, contractada per la nova direcció del Palau, va fer públics els primers resultats de l'auditoria, que va elevar la xifra desviada a 23 milions d'euros i va concretar alguns dels mecanismes utilitzats per desviar fons. Mentre que els primers anys de la dècada obtenien diners mitjançant xecs i bitllets de 500 euros, més endavant, i per dificultar el descobriment del frau, van començar a fer factures falses a empreses constructores i de manteniment. En aquesta segona part els hauria ajudat Gemma Montull, directora financera de l'entitat i filla de Jordi Montull. Ella també va declarar davant el jutge i va negar les acusacions. El magistrat la va deixar en llibertat amb càrrecs, però un recurs de la fiscalia davant l'Audiència de Barcelona va aconseguir que se li imposés una fiança de 500.000 euros.
Durant setmanes, el cas va quedar adormit, però va tornar a revifar a la primavera, quan es van conèixer documents que vinculaven pagaments de Ferrovial al Palau i posteriorment a la Trias Fargas, però sobretot per la querella presentada per la fiscalia contra els convenis firmats per Generalitat i Ajuntament amb Millet per a la promoció del ja famós hotel del Palau. Aquest assumpte, col·lateral de la trama principal i portat per la magistrada del jutjat d'instrucció 10 de Barcelona, Míriam de Rosa Palacio, ha estat l'únic que ha obligat Millet i Montull a ingressar a presó, tot i que només 13 dies, per evitar que influïssin en testimonis. En aquest cas, la fiscalia imputa càrrecs municipals del PSC per delictes de prevaricació.
