Un ampli estudi genètic dona noves claus contra els melanomes més agressius

Investigadors australians i catalans descobreixen que els melanomes d'extremitats i de mucoses són molt diferents als de pell
Un ampli estudi genètic dona noves claus contra els melanomes més agressius

Un ampli estudi genètic dona noves claus contra els melanomes més agressius

Investigadors australians i catalans descobreixen que els melanomes d'extremitats i de mucoses són molt diferents als de pell
Xavier Duran Actualitzat
Melanoma maligne

Melanoma maligne

El melanoma de les extremitats o de les mucoses, un dels càncers més mortífers, el causen canvis genètics diferents als que provoquen melanoma a la pell. Aquesta troballa obre la porta a noves dianes terapèutiques i nous tractaments.

Però aquesta només és una de les conclusions derivades de la seqüenciació més àmplia feta fins ara del genoma del melanoma. L'acaba de publicar a la revista "Nature" un equip australià, que ha comptat amb una contribució essencial d'un equip català.

El melanoma és un dels tipus de càncer més comú. Es pot produir en diverses parts de la pell, però també pot aparèixer a les plantes dels peus, els palmells de les mans o les ungles -s'anomena melanoma de les extremitats o acral. Un altre tipus sorgeix a les membranes mucoses del tracte respiratori, del gastrointestinal o de l'urogenital. Els melanomes de les extremitats o de les mucoses són més agressius, més difícils de diagnosticar i amb poques opcions de tractament.

Austràlia és un país especialment afectat pel melanoma -se n'esperen 14.000 nous diagnòstics al llarg d'aquest any- i per això el 2012 es va posar en marxa l'Australian Melanoma Genome Project, per identificar les mutacions genètiques més comunes que provoquen el melanoma i poder, així, millorar-ne el diagnòstic i personalitzar el tractament.

Els resultats indiquen que els canvis genètics que es produeixen en els melanomes d'extremitats o de mucoses són completament diferents als que sorgeixen en el melanoma de pell. Això confirma que, de fet, són malalties molt diferents i explica per què molts tractaments per al melanoma de pell no funcionen en els altres tipus.

Els investigadors també han arribat a altres conclusions que transformen algunes idees prèvies. Així, s'ha observat que la radiació ultraviolada, que té un paper essencial en el càncer de pell, no provoca melanoma acral ni de mucoses. De fet, els investigadors diuen que no han trobat cap factor decisiu per atribuir-li els melanomes d'extremitats o de mucoses. En el cas de la prevenció, la crema protectora solar, que té un efecte evident per disminuir el risc de càncer de pell, no resulta útil contra aquests melanomes.

La recerca ha estat liderada per científics de l'Institut del Melanoma d'Austràlia i del Centre de Recerca Mèdica QIMR Berghofer. Però com que el genoma del melanoma de pell té moltes mutacions no prou rellevants, els investigadors van recórrer al grup liderat per Núria López-Bigas, del Grup de Genòmica Biomèdica de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona i del Grup de recerca en Informàtica Biomèdica (IMIM-UPF).

El seu equip és expert a separar aquest "soroll" i identificar les mutacions més significatives. O, com diu Graham Mann, autor principal de l'estudi, "no veure només els arbres, sinó el bosc", és a dir, obtenir una visió de conjunt. Això permetrà identificar els gens més adequats per servir com a dianes terapèutiques.